El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dilluns, 14 d’abril de 2014

Relat | Contes del món de Lila #5: El conill blanc



La Caroline s'aixeca de la butaca i es dirigeix ​​cap a la prestatgeria. Amb molt de compte, deixa en un dels prestatges el llibre que tenia a les mans. Alícia al País de les Meravelles. Sense fer soroll, la Caroline camina d'una punta a l'altra de la gran prestatgeria buscant algun llibre per llegir-se ara.
De cop, deixa de moure's i alça el braç, intentant arribar a un dels prestatges de dalt. No pot. La seva baixa estatura li impedeix arribar tan alt. Aleshores, com tot ésser humà hauria fet, la Caroline va a buscar una cadira per poder arribar al llibre que es vol llegir. A l'habitació, espaiosa i amb un aire a contes de fades, no hi ha cap cadira. Com a objectes per poder-se asseure i reposar, només s'hi poden trobar una gran butaca de vellut i un petit tamboret al davant d'un tocador. La Caroline, sense pensar-s'ho dues vegades, agafa el petit tamboret, se l'emporta davant de la prestatgeria i intenta de nou agafar el llibre. No pot. El tamboret és massa petit. "Però jo vull aquest llibre" s'escolta murmurar a la Caroline. Durant uns segons, la Caroline s'està allà d'empeus, pensant en com podria arribar a agafar el llibre.

Com que no li queda una altra opció, la Caroline intenta escalar pels prestatges. Així, aconsegueix arribar on es troba el llibre que vol llegir-se. La Caroline ho agafa amb molta cura per evitar caure de la prestatgeria.

Des de la butaca, amb el llibre a les seves mans, la Caroline aixeca el cap i observa la finestra que té al seu costat. Bonics flocs de neu cauen per tot arreu i, a poc a poc, es van acumulant sobre les teulades de les cases. Fascinada, la Caroline s'aixeca, deixa el llibre a mig llegir sobre la butaca i treu el cap per la finestra. El seu alè, càlid, plena de baf els vidres. Desitja poder contemplar aquestes vistes durant tota la seva vida, però sap que, quan l'hivern acabi, haurà de tornar a esperar un altre any per poder tornar a veure un escenari de postal com aquest. La Caroline s'entristeix en pensar en això. Igualment, ella segueix mirant per la finestra. "Carpe Diem" es diu a si mateixa en veu baixa.

En el moment en què deixa de nevar, la Caroline decideix reprendre la seva lectura. No obstant això, poc després de seure, veu un conillet blanc amagant-se darrere d'una de les potes de la taula que hi ha al centre de l'habitació. Estranyada però fascinada alhora, la Caroline s'aixeca amb intenció d'agafar el bonic conillet. "Ah!" crida la Caroline quan intenta aixecar-se i cau a terra. Algú o alguna cosa li havia lligat els peus amb una corda fina. Estirada al terra, Caroline deixa caure una petita llàgrima a causa de l'ensurt i el mal que li ha provocat la caiguda. Immediatament, el conill blanc surt del seu amagatall i, caminant a dues potes, es dirigeix ​​a les mans de la Caroline. Com si d'un ésser humà es tractés, el conill, diminut, li lliga les mans amb una corda igual que la que la va fer caure al terra fred fa un moment. La Caroline no troba explicació raonable al que està succeint, només es dedica a continuar tirada a terra, ja que no es pot aixecar estant lligada de mans i peus. Mentrestant, el conill roman davant d'ella, inexpressiu. Sembla estar esperant alguna cosa.

De sobte, la finestra, per la qual la Caroline contemplava minuts abans la neu caure, es trenca violentament i un grup d'orenetes entren amb del fred vent del carrer dins l'habitació. Les orenetes no arriben fins a la primavera, però ara, a ple hivern, hi ha moltes d'elles aquí, volant sobre el cos paralitzat per la por de la Caroline. Ella no es pot creure què és el que està passant. Tot seguit, el mateix conill d'abans agafa el cabell de la Caroline i comença a arrossegar-la amb una força increïble; així, la Caroline és arrossegada fins a la porta de l'habitació, que s'obre per si sola. El conill blanc, encara amb aquella cara que no mostra cap expressió, li dóna un cop de peu a la Caroline a l'esquena i la fa caure escales avall.

La Caroline obre els ulls. La seva mare, colpejant la porta i cridant al mateix temps, l'ha despertat. La porta està encallada per la prestatgeria, que hi ha caigut just a sobre. La Caroline es troba estirada cap per amunt al centre de la seva habitació. Al costat seu hi ha una taca de sang, provinent del seu cap. Té el genoll esquerre dislocat i als seus peus, el petit tamboret, en el qual es va pujar per intentar arribar a un llibre de la prestatgeria, però va relliscar i va caure a terra, així que va perdre la consciència durant un parell d'hores. Malgrat tot, la Caroline es troba satisfeta; té el braç trencat, però a la seva mà es troba el llibre que tant anhelava poder llegir: Deixa'm somiar un llibre, escrit per DW Fotze. La Caroline ja pot morir en pau.



♣ Fi

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Si no et vols perdre res

>> <<