El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dimecres, 30 de desembre de 2015

Crònica | KDD dels lectors catalans (28 Desembre)



El dia 28, fa dos dies, els lectors catalans vam organitzar una quedada a Barcelona. 

Ens vam trobar al matí a l'Apple Store de la Plaça Catalunya i vam anar al Fnac. Allí hi vaig trobar molts llibres que em van agradar, com per exemple Vermell com la sang (de Salla Simukka) o fins i tot la versió en español d'alguns dels llibres d'Arnaldur Indriðason, un dels meus autors preferits però que normalment és molt difícil de trobar a les llibreries españoles. Al final, em vaig comprar Así habló Zaratustra, de Nietzsche, llibre que portava en la meva llista de pendents des de feia quasi un any!


Els lectors a la sortida del Fnac. Foto feta pel Pol.

Després, ens vam anar al ReRead, on em vaig comprar un parell de llibres més. Un d'aquests és Reconstrucción (d'Antonio Orejudo), una novel·la històrica que em va cridar l'atenció. La Kim, del blog Mi gran viaje literario, em va comentar que es tractava d'un llibre que a ella li va agradar molt; podeu llegir la seva ressenya aquí [x].


Per dinar, vam anar al Pans&Company, on em va sorprendre veure que hi feien entrepans de salmó (el salmó és un dels meus menjars preferits) així que va ser això el que em vaig agafar jo. 

Després de dinar, ens vam dirigir a La Casa del Libro, o millor dit el paradís dels llibres. Va ser allà , però, on em vaig empenedir de no haver-me agafat més diners abans de sortir de casa, perque me'n vaig adonar que només em quedava pel bitllet de bus i, amb prou feines, cinc eurets de sobres. I com us podreu imaginar, no vaig trobar cap llibre per cinc euros. 

Dins de La Casa del Libro. Foto feta per la Mixa.

El Pol, del blog Librolectores, em va donar un parell de marcapàgines, i la Mixa, del blog Paraula de Mixa, va donar-me'n també un, del Què Llegeixes?. Gràcies!


Us deixo una foto dels llibres (i els punts de llibre) amb què em vaig fer:



Total, que ens ho vam passar molt bé tots, i espero que ho poguem repetir d'aquí poc! 

I bé, també us podeu llegir la crònica que recentment ha penjat la Joana, del blog Joana's Books aquí: [x]


Ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 27 de desembre de 2015

Música | El grup de metal "Eter"



Recentment, un amic meu, que sap que la música metal em torna boig, em va recomanar un grup anomenat "Eter". 



La música en català i jo mai hem sigut gaire amics. No ha sigut per res en especial, però el cas és que no havia trobat cap grup/cantant català que realment m'agradés la seva música, però ara, havent conegut a Eter, puc dir oficialment que he trobat el primer grup català que m'agrada. I m'agrada força!

M'he escoltat ja unes quantes cançons d'aquest grup i, fins al moment, no hi ha hagut res que no m'hagi agradat. Personalment, m'agraden molt les cançons Despertar, Ansietat i Eter

Bé, suposo que el voldreu escoltar, així que us deixo aquí la llista de reproducció del seu àlbum Un món dissonant:


També us deixo el seu vídeo de la cançó Despertar, que, en la meva opinió, és molt guai!




Si voleu escoltar més d'Eter, recordeu visitar la seva pàgina web y el seu canal de YouTube!


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 26 de juliol de 2015

Ressenya literària | Pulp, de Charles Bukowski


Pulp, de Charles Bukowski


"El Gorrión Rojo. Era como la búsqueda del Grial"





En Los Ángeles corre un rumor muy extraño. Se dice que un tal Céline, que merodea por las librerías inspeccionando a la competencia y buscando primeras ediciones de Faulkner, sería nada más ni nada menos que Louis Ferdinand, que no habría muerto en 1961 en Meudon. Nick Belane, un detective privado muy poco intelectual, es el encargado de averiguar la verdad. ¿Y quién quiere saberla? Una dama muy fatal, quizá la más fatal de todas, que no acepta que Céline pudiera haber escapado a su mortal encanto. Pero de repente la temporada de trabajo se ha vuelto muy buena para Nick y tiene varios asuntos más entre manos: encontrar el Gorrión Rojo - que no es el nieto del Halcón Maltés - para un tal John Barton, y descubrir si Cindy, la mujer de Jack Bass, engaña a su marido. Pero, como ya demostró cumplidamente Raymond Chandler, todos los casos de un detective siempre se lían entre sí, y entre Cindy y Céline se organizará un lío considerable.





Pulp es l'última novel·la escrita per l'autor nord-americà Charles Bukowski.

Pulp és una parodia i un homenatge a totes les «pulp fictions» que sobre el paper han sigut escrites, i una real, literària y sagnant «pulp fiction» pper dret propi, que recorre a la tragèdia i a l'humor, a la literatura i a claus de la més pura i dura realitat, a allò real i a allò surreal.

El llibre es divideix en 51 capítols i té 199 pàgines.



Fitxa del llibre

Títol: Pulp
Títol original:Pulp
Autor: Charles Bukowski
Editorial: Anagrama
Gènere: Novel·la negra / Ficció detectivesca / Pulp
Any: 1994
Idioma: Espanyol
Idioma original: Anglés
ISBN: 978-84-339-1487-3





Opinió personal 

A veure... Pulp és la primera obra de Bukowski que he llegit. Em vaig abstenir de llegir ressenyes, opinions i crítiques prèviament perque volia que l'autor em sorprengués. I ho ha fet. Pulp és un dels millors llibres que he llegit fins ara.


Primer, m'agradaria parlar-vos sobre el gènere d'aquesta novel·la.
Pulp pertany al que s'anomena ficció detectivesca, un subgènere de la meva tan estimada novel·la negra. És a dir, es tracta d'una novel·la negra amb elements de ficció. En Pulp també s'introdueix algun element paranormal. Si no us agrada la ficció - com a mi -  us puc assegurar que aquest és un cas diferent i us agradarà. Sens dubte. Donéu-li una oportunitat i no us decebrà.

En relació amb els personatges...
Els personatges, en general, són molt bons i estan molt ben retratats, en especial Nick Belane. El personatge que més em va agradar, sense cap dubte, va ser la Señora Muerte, tot i que Belane també em va agradar força per la seva forma de ser i de pensar. Belane, tot i ser bastant desagradable la majoria de vegades, em va caure molt bé.

La història, per una altra banda, m'ha semblar perfecta. Malgrat els elements de ficció que hi ha, la història és molt realista i creïble. Bukowski sap descriure la realitat tal i com és: dura. L'única cosa que no em va acabar de convèncer va ser el fet que Belane rebés tants treballs de cop - Quina casualitat...! Però a part d'això, tota la resta m'ha encantat. En especial, destacaria el final. El final és totalment sorprenent i magnífic. Un dels motius pels quals us heu de llegir Pulp és pel seu final.

En resum, un dels millors llibres que mai he llegit. Us l'heu de llegir sí o sí.


10/10





Informació adicional
Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 25 d’abril de 2015

Ressenya literària | Codex regius, d'Arnaldur Indriðason


  Codex Regius, d'Arnaldur Indriðason


"No tenim cap acròpolis perque el nostre passat
no s'ha manifestat en pedres, sinò en paraules!"
 (pàgs. 45-46)



Copenhaguen als anys 50: La trobada amb el professor li dóna un gir complet a la tranquil·la vida del Valdemar. El jove islandés havia viatjat a Dinamarca per a investigar els antics manuscrits. Junt amb el professor, es posa en marxa la recerca dels manuscrits perduts. La seva caça els porta a través de mitja Europa i freqüentment es veuen en perill, ja que darrera aquests valuosos tresors culturals ja hi ha altres persones, que no es pararan davant de res.





Codex Regius és un thriller escrit per l'autor islandés Arnaldur Indriðason el 2006.

Valdemar, un islandés que mai ha viatjat fora del seu país, ha de marxar cap a Copenhague per a estudiar filologia islandesa i els manuscrits islandesos en la universitat. Allà conneixerà al seu professor, qui va darrera dels antics manuscrits perduts, i amb qui treurà a la llum alguns secrets sobre aquests. Però no tot és tan fàcil, ells no son els únics que van darrera tots aquests secrets...

La novel·la es divideix en tres parts i té un total de 445 pàginas. La primera part narra els fets que ocorren el 1863; la segona, dividida en 27 capítols, narra la història principal, que ocorre el 1955; i la tercera part explica els fets del 1971.


Arnaldur Indriðason
Va treballar com a periodista i crític de pel·lícules per al diari més conegut d'Islàndia.
Actualment es autor i viu a Reykjavik.



Fitxa del llibre

Títol: Codex Regius
Títol original: Konungsbók
Autor: Arnaldur Indriðason
Gènere: Thriller / Novel·la històrica
Editorial: Bastei Lübbe
Any: 2010
Primera edició: 2006
Idioma: Alemany
Idioma original: Islandés
ISBN: 978-3-404-16467-7





Opinió personal 


Codex Regius m'ha agradat, tot i que no l'he trobat tant interessant com m'esparava.

Abans de res cal dir que Codex Regius ha sigut més una novel·la històrica que no pas un thriller. Les primeres pàgines del llibre si que van ser "més thriller", però a partir del primer capítol (1995) el thriller es va transformar en una novel·la històrica pura i dura.

La història d'aquesta novel·la gira bàsicament en torn als manuscrits islandesos. El protagonista sap un munt de coses sobre els antics escriptors islandesos i les seves obres, així que si el lector, per un casual, no sap qué són el Codex Regius o el Flateyjarbók o si no sap qui és Brynjólfur Sveinsson (per anomenar-ne uns pocs, que el llibre hi apareixen molts més) anirá ben perdut. I això és una cosa que em va passar a mi.

El personatges, per una altra banda, estan perfectament retratats. En especial Valdemar, les costums islandeses del qual, la forma de pensar i d'actuar, contrasten amb les dels altres personatges de Dinamarca. També vaig trobar molt ben enfocat l'orgull islandés per la seva terra i la seva història.

La narració la vaig trobar molt diferent a la d'altres llibres del mateix autor. Això sí, diferent no significa pitjor; és més, m'atreveria a dir que em va agradar molt més que els altres llibre en aquest aspecte.

Resumint, Codex Rrgius és un bon llibre, però per a gaudir-lo al màxim fa falta tenir un cert nivell de coneixement o interés per l'antiga literatura islandesa.


8/10




Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<