El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

divendres, 13 de febrer de 2015

Relat | La societat de les lletres perfectes



Tots esperaven a la plaça de la ciutat. Tots. I mai l'abandonaven, ni tan sols per menjar o per dormir. Sempre estaven en aquell lloc, on mai es feia de dia. I què esperaven? Doncs esperaven que els hi toqués anar a fer la prova. Vivien només per a la prova. Alguns la superaven i tornaven, i altres no la superaven i mai tornaven. Durant el temps que vaig estar allà, amb ells, vaig poder observar com, tot i que superessis la prova, havies de tornar a la plaça i quedar-te, a l'espera del teu torn una altra vegada.

No recordo molt bé com vaig arribar a aquell lloc tan estrany, però sí recordo, com si fos ahir, com el primer dia que hi vaig ser vaig conèixer un home. Bé, ell em va conèixer a mi, més aviat. Tot just baixar del meu cotxe, aquesta persona es va acostar a mi i em va començar a parlar de coses incoherents. Si no hagués obert la boca en aquell moment crec que m'hagués caigut millor i no n'hauria pensat tan malament d'ell, encara que, la veritat, el que va fer després va acabar de rematar la feina. Doncs, mentre jo era dins del cotxe intetant fer-lo funcionar, l'idiota va començar a escampar gasolina per sobre del capó; bé, crec que va ser gasolina, perquè quan li va llançar un llumí encès, el cotxe va cremar bé ... i tot seguit, va explotar. Sort, que vaig sortir quan li vaig veure com gaudia vessant el líquid sobre el meu preuat automòbil. Encara que hauria preferit quedar-me a dins si hagués sapigut que aquest seria el motiu pel qual jo hauria de romandre per aquell espantós lloc durant uns quants dies. O mesos. O potser algun any. La veritat és que allà un no té sensació del pas del temps.

També puc recordar, vagament, que, durant la meva estada, em va tocar anar a fer la prova una vegada. No obstant això, no em puc enrecordar exactament de com funcionava la cosa ... Ens cridaven a uns quants i aleshores havíem d'anar a una casa. Del grup que va entrar amb mi, em sembla que un parell van ser els que no van superar la prova. Vaig ser testimoni de com els llançaven a un pou fosc com a càstig. De què tractava la prova exactament? Doncs malhauradament no ho puc recordar molt bé. Em sembla que anava d'alguna cosa relacionada amb el saber escriure o les regles d'ortografia o alguna cosa per l'estil.

Hi va haver un moment en què em vaig fartar de tota aquella farsa i vaig decidir escapar-me. Tornar a la meva vida normal, la vida que tenia abans d'arribar a aquella ciutat. Ho vaig intentar. Vaig intentar sortir de la plaça. Com a mínim, ho vaig intentar. Encara que dos guàrdies em van enxampar. Llavors vaig perdre el coneixement. No vaig tornar més a la plaça, per sort, però el que em va tocar després, no es pot dir que fos la felicitat. Quan vaig recuperar el coneixement, em trobava a una habitació fosca. A través d'un foradet a la paret, algú em passava, cada cert temps, un paperet amb alguna cosa escrita i jo havia de determinar si estava ben escrit o si no ho estava. Aquest era el meu treball. I aquest ha estat el meu treball durant molt de temps.


♠ Fi

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<