El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dilluns, 27 de juliol de 2015

Relat | Contes de mitjanit #3: La filla de l'escriptor



Entro a corre-cuita a la meva habitació i tanco la porta violentament. Estic suant. Per fi estic fora de perill. Gairebé m'atrapa. La nit. Cada dia a la mateixa hora, la llum m'abandona i aleshores estic a la seva mercè. Em vol atrapar. Tenir-me entre les seves urpes. Assaborir la meva por. Caçar-me. La foscor és molt capritxosa. Molt. Però jo no s'ho poso fàcil. I avui tampoc ho ha aconseguit.

M'asseguro que la porta està ben tancada i tiro el pestell per si de cas. Merda, m'he deixat el paquet de cigarrets fora. M'estic posant nerviós. Em dirigeixo al meu escriptori i obro el segon calaix. Encara sort que hi és. Un paquet d'emergència que guardo per a ocasions com aquesta. En trec un de la caixa i l'encenc amb l'encenedor que portava a la butxaca esquerra. Em dirigeixo al llit i m'assento. No penso en res, simplement deixo la ment en blanc mentre el cigarret es consumeix entre els meus dits i li vaig donant una calada de tant en tant. Al cap d'una estona, reacciono i estenc la mà per arribar a un llibre que hi ha sobre la tauleta de nit. Es tracta d'un llibre que em va regalar l'antic propietari de la mansió abans de que me la vengués. Es veu que va ser ell mateix qui el va escriure. Es titula Deixa'm somiar un llibre, de D.W. Fotze. La primera pàgina resa "Dedicat a la meva estimada filla, Caroline". Em sembla una cursileria, de debò. Un segon. Aquest llibre està dedicat a la seva filla, però el cas és que abans de marxar, aquell home vivia aquí tot sol ... Bé, i què? No m'agrada ficar-me en la vida d'altres persones. Passo la primera pàgina del llibre i començo a llegir la història. Pensava que era un conte per a nens petits, però, la veritat, aquest llibre és molt estrany.

Déu meu! M'he quedat adormit! Aquest llibre era soporífer. Badallo ben fort i estiro els braços. M'adono que no sé on està el llibre. És igual. Segons el rellotge que penja de la paret, encara són les vuit del vespre. No puc sortir d'aquí fins que es fagi de dia. Decideixo estirar-me al llit i pegar-me una migdiada, a veure si, amb sort. em desperto a les sis del matí. M'estiro i tanco els ulls.
Als cinc minuts, alguna cosa interromp el meu descans. Em sembla escoltar com si algun animalet estigués rascant sota el llit. Collons! Em mengen els nervis! Suposadament, em trobo sol a l'habitació. Què fa aquest soroll? Per Déu! Començo a suar a causa de la por. Sé que prové de sota el llit, almenys. Reuneixo el valor suficient i surto del llit per mirar sota.

Una petita nena estirada a terra sota el meu llit sosté el meu llibre entre les mans. Està vestida amb roba vella i el seu cabell sembla un caos. Del seu crani surten claus de metall. Té unes ulleres de no haver dormit en mesos i porta els llavis mal pintats de color blau marí. S'em posa la pell de gallina. Ara que em fixo, només té un ull. Començo a hiperventilar. L'estrany ésser amb aparença de nena murmura alguna cosa, però els nervis no em permeten concentrar-me en les seves paraules. M'aixeco i surto corrent cap a la porta. Retiro el pestell i obro la porta. Ja no em preocupa la foscor de la nit. Ja no em fa por. Surto i tanco la porta amb un fort cop. Em trobo sol al passadís. A les fosques. No veig res. Fa fred. Pego la meva esquena a la paret i em deixo caure a terra. Començo a plorar. I ploro. I ploro. I la nit m'abraça. I jo segueixo plorant.

*

La Caroline per fi ha aconseguit el que volia. S'ha fet amb el llibre que el seu pare va escriure. La mort se'l va treure una primera vegada. Però ella l'ha recuperat. Ara està contenta. Obre el llibre com pot amb una única mà, ja que l'altra no li respon. A la primera pàgina llegeix "Dedicat a la meva estimada filla, Caroline". I a la Caroline li salten les llàgrimes. Comença a plorar. La noia plora més i més fort. Plora d'alegria. Avui, la felicitat li ha besat a la Caroline al front.


♠ Fi

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 26 de juliol de 2015

Ressenya literària | Pulp, de Charles Bukowski


Pulp, de Charles Bukowski


"El Gorrión Rojo. Era como la búsqueda del Grial"





En Los Ángeles corre un rumor muy extraño. Se dice que un tal Céline, que merodea por las librerías inspeccionando a la competencia y buscando primeras ediciones de Faulkner, sería nada más ni nada menos que Louis Ferdinand, que no habría muerto en 1961 en Meudon. Nick Belane, un detective privado muy poco intelectual, es el encargado de averiguar la verdad. ¿Y quién quiere saberla? Una dama muy fatal, quizá la más fatal de todas, que no acepta que Céline pudiera haber escapado a su mortal encanto. Pero de repente la temporada de trabajo se ha vuelto muy buena para Nick y tiene varios asuntos más entre manos: encontrar el Gorrión Rojo - que no es el nieto del Halcón Maltés - para un tal John Barton, y descubrir si Cindy, la mujer de Jack Bass, engaña a su marido. Pero, como ya demostró cumplidamente Raymond Chandler, todos los casos de un detective siempre se lían entre sí, y entre Cindy y Céline se organizará un lío considerable.





Pulp es l'última novel·la escrita per l'autor nord-americà Charles Bukowski.

Pulp és una parodia i un homenatge a totes les «pulp fictions» que sobre el paper han sigut escrites, i una real, literària y sagnant «pulp fiction» pper dret propi, que recorre a la tragèdia i a l'humor, a la literatura i a claus de la més pura i dura realitat, a allò real i a allò surreal.

El llibre es divideix en 51 capítols i té 199 pàgines.



Fitxa del llibre

Títol: Pulp
Títol original:Pulp
Autor: Charles Bukowski
Editorial: Anagrama
Gènere: Novel·la negra / Ficció detectivesca / Pulp
Any: 1994
Idioma: Espanyol
Idioma original: Anglés
ISBN: 978-84-339-1487-3





Opinió personal 

A veure... Pulp és la primera obra de Bukowski que he llegit. Em vaig abstenir de llegir ressenyes, opinions i crítiques prèviament perque volia que l'autor em sorprengués. I ho ha fet. Pulp és un dels millors llibres que he llegit fins ara.


Primer, m'agradaria parlar-vos sobre el gènere d'aquesta novel·la.
Pulp pertany al que s'anomena ficció detectivesca, un subgènere de la meva tan estimada novel·la negra. És a dir, es tracta d'una novel·la negra amb elements de ficció. En Pulp també s'introdueix algun element paranormal. Si no us agrada la ficció - com a mi -  us puc assegurar que aquest és un cas diferent i us agradarà. Sens dubte. Donéu-li una oportunitat i no us decebrà.

En relació amb els personatges...
Els personatges, en general, són molt bons i estan molt ben retratats, en especial Nick Belane. El personatge que més em va agradar, sense cap dubte, va ser la Señora Muerte, tot i que Belane també em va agradar força per la seva forma de ser i de pensar. Belane, tot i ser bastant desagradable la majoria de vegades, em va caure molt bé.

La història, per una altra banda, m'ha semblar perfecta. Malgrat els elements de ficció que hi ha, la història és molt realista i creïble. Bukowski sap descriure la realitat tal i com és: dura. L'única cosa que no em va acabar de convèncer va ser el fet que Belane rebés tants treballs de cop - Quina casualitat...! Però a part d'això, tota la resta m'ha encantat. En especial, destacaria el final. El final és totalment sorprenent i magnífic. Un dels motius pels quals us heu de llegir Pulp és pel seu final.

En resum, un dels millors llibres que mai he llegit. Us l'heu de llegir sí o sí.


10/10





Informació adicional
Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<