El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dimarts, 7 de juny de 2016

Ressenya literària | Passatge de les Ombres, d'Arnaldur Indriðason


 Passatge de les Ombres, d'Arnaldur Indriðason


- Però us fa falta defensa militar. No teniu Exèrcit.
- El que necessitem és neutralitat. Un exèrcit no hi pinta res, aquí.



Avisats per una inquilina preocupada perquè un dels seus veïns fa temps que no dóna senyals de vida, dos policies troben el cadàver d 'un ancià al llit. L' anàlisi forense dictamina que l 'han asfixiat i l 'escorcoll de l 'habitatge fa descobrir retalls de diari sobre una noia que al 1944 va ser escanyada i el cos de la qual va ser dipositat al darrere del Teatre de Reykjavík. Pot ser que les dues morts estiguin relacionades, malgrat les sis dècades que les separen?




1944, finals de la Segona Guerra Mundial. Islàndia, país neutral en la guerra, va ser ocupada quatre anys abans per les tropes britàniques (Operació Fork). Els membres del bàndol dels Aliats volien impedir l'ocupació nazi del país, situat en un punt estratègic entre Europa i Amèrica. El 1941, l'ocupació d'Islàndia passaria a mans de les tropes nord-americanes, ja que la Gran Bretanya necessitava les seves unitats. L'arribada dels militars al país suposa que moltes noies islandeses es trobéssin en la "situació"; és a dir, les joves es veien implicades en relacions amoroses amb els militars de forma clandestina.

És una d'aquestes joves que es troba a la "situació" junta amb el seu amant qui descobreixen, en una de les seves escapades amoroses, darrere del Teatre Nacional el cos d'una noia que ha estat estrangulada.

Flóvent, un membre de la Policia Judicial de Reykjavík, i Thorston, un canadenc destinat a la Policia Judicial, s'encarreguen d'investigar els fets, cosa que els portarà a indagar sobre el passat de la jove, qui, pel que sembla, va ser víctima d'una violació i es va veure obligada a avortar. Els detectius arriben a descobrir que potser l'assassinat està relacionat amb un altre cas, ocorregut al nord d'Islàndia fa tres anys, d'una jove que va patir la mateixa desgràcia però que el seu cos mai el van trobar.

Sis dècades més tard, en l'actualitat, la policia entra a l'apartament d'un home de noranta anys, alertats per la seva veïna, a qui li preocupa no haver-lo vist des de fa dies. En el seu mateix llit, com si estigués dormint plàcidament, troben el cos sense vida de l'home. Després de l'autòpsia, es descobreix que es tracta d'un assassinat per asfíxia. Inspeccionen el seu pis i l'únic que troben són uns retalls d'un diari que parlen sobre el cos d'una jove estrangulada trobat darrere del Teatre Nacional en temps de guerra. Konrað, ja retirat del seu ofici, decideix ajudar a la policia i investigar el cas.





Sobre l'autor i la seva obra

Arnaldur Indriðason (Reykjavík, 1961) és historiador, periodista i escriptor. Va treballar durant vint anys per a Morgunblaðið, el diari més important d'Islàndia.

El 1997 va publicar la seva primera novel·la, Fills de la pols (Synir duftsins), la primera de la sèrie del Detectiu Erlendur Sveinsson. Fins al 2016, ha escrit 15 novel·les pertanyents a la sèrie del Detectiu Erlendur i unes altres 5 novel·les independents. El 2006, la seva novel·la Las Marismas (Mýrin) va ser portada a la gran pantalla, a mans del director Baltasar Kormátur.

En 2013 va escriure Passatge de les Ombres (Skuggasund), novel·la que es va dur aquell mateix any el VII Premi RBA de Novel·la Negra.



Fitxa del llibre

Títol: Passatge de les Ombres
Títol original: Skuggasund
Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial: RBA
Gènere: Novel·la Negra
Any: 2013
Idioma: Espanyol
Idioma original: Islandés
ISBN: 978-84-9056-048-8





Opinió personal 

Una novel·la negra impecable, que narra dues trames que ocorren en temps diferents i que, a poc a poc, es van entrellaçant d'una manera magistral. No només l'evolució dels seus dos fils principals fan d'aquesta novel·la una gran obra, sinó que el que realment la marca, la fa única i genial, és el marc històric en què es desenvolupen els fets.

La contextualització de la novel·la és el que més m'ha agradat. En aquest aspecte, crec que no m'equivoco si resumeixo el llibre amb una única frase: La situació de la dona islandesa durant la Segona Guerra Mundial. Tot gira al voltant d'això. Òbviament, també ens trobem amb altres elements que no tenen res a veure, com és la invasió d'Islàndia per les tropes nord-americanes o la proclamació de la República. Són temes, però, que no tenen tant de pes (o no se'ls dóna tanta importància) com el masclisme, la violència de gènere, la "situació" o l'avortament, per exemple.
La contextualització, el marc historico-social, repeteixo, ha estat el que més m'ha agradat de Passatge de les Ombres.

A partir de les investigacions d'en Flóvent i d'en Thorston i d'en Konrað, anem coneixent a diversos personatges, cadascun únic, amb la seva personalitat ben definida, amb els quals, independentment de com ajudin o deixin d'ajudar en les investigacions, podrem veure i comprendre la situació que es va arribar a viure a Islàndia a finals de la Segona Guerra Mundial, fins que es va proclamar la República (el 17 de juny de 1944). Personatges tan ben retratats, tan humans, que ens ajuden a comprendre el passat.

En relació a les trames principals, també he de dir que m'han semblat genials. Només començar la novel·la, ja se'ns presenten dos misteriosos casos que enganxen, que ens deixen amb ganes de saber més amb cada pàgina que passa. A més, el ritme ràpid al que avancen les investigacions i els diàlegs fluids i directes agilitzen la lectura.
Això sí, no és fins ja ben avançada la història, que l'únic que tindrem serà la informació de què disposin els nostres detectius; amb això vull dir que aquesta no és una novel·la on el lector pot arribar a anticipar els fets o a resoldre el cas per si sol. Si el que busqueu és un repte per a la vostra ment i que us faci dubtar de si l'assassí és aquest o si és aquell, no us recomano Passatge de les Ombres. (En aquest cas, d'aquest autor us recomano llegir Hipotèrmia)
Si, d'altra banda, el que busqueu és una bona novel·la negra nòrdica amb la qual gaudir del misteri i de la intriga d'una manera diferent, llegir Passatge de les Ombres és una obligació.

Pel que fa a la narració, aquesta és, com en altres obres que he llegit de l'autor, seca i directa. Molt freda, cosa que contrasta d'una manera bestial amb la humanitat, la "calidesa" dels personatges. A més, aquesta fredor de l'autor en narrar la història contribueix a com se'ns presenten aquells temps de guerra, foscos, en la incertesa, en la tristesa i la preocupació.

Per acabar, només em queda tornar a repetir tot el que m'ha agradat el llibre i les enormes ganes de llegir més novel·les de l'Arnaldur que m'han quedat després d'acabar Passatge de les Ombres. Sense cap dubte, una gran novel·la.


10/10


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 15 de maig de 2016

Art | El Drac de Sants

Aquest dies que tinc festa, he aprofitat per tornar a Gavà i a Sants, que feia molt que no hi anava. Ahir vaig estar-me una bona estona pel Parc de l'Espanya Industrial i vaig visitar el meu vell amic, el Drac, on jo solia jugar de petit. I avui escric aquesta entrada per parlar-vos sobre aquesta gran escultura contemporània.

*


Títol: El Drac
Autor: Andrés Nagel
Any: 1987
Material: Acer
Mides: 32m (ample) i 12m (d'alt)
Pes: 150t
Tipus d'escultura: Lúdica
Localització: Parc de l'Espanya Industrial (Sants, Barcelona)

*

El 1985 s'havia inaugurat el Parc de l'Espanya Industrial, obra de Luis Peña Ganchegui, Antón Pagola i Monserrat Ruiz, que ocupava el solar on abans es trobava la fàbrica tèxtil de nom Espanya Industrial. Al parc es van col·locar diverses escultures de diferents autors: el Neptú, la Venus, els Bous de l'Abundància, el Drac...

El Drac, de mans del basc Andrés Nagel, fou inaugurat el 1987 i es troba a prop de l'Estació de Sants.
Amb uns 12 metres d'altura, 32 d'ample i unes 150 tones, el Drac està fet amb enormes plaques d'acer, les quals conformen el cap, les dues ales obertes i la llarga cua, que baixa cap a l'estany, de l'animal mitològic. De la boca cau un tobogan, així com també en cau un per les ales. També la cua era un tobogan, en els seus orígens però, al qual es podia arribar accedint a dins del drac, però ara no és possible entrar-hi. 

El Drac és una escultura lúdica. A dia d'avui, molt nois i noies juguen en els tobogans del Drac.

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 23 d’abril de 2016

Crònica | Un Sant Jordi "històric"

Feliç diada de Sant Jordi a tothom!


Com que l'any vinent ja no podré celebrar el dia de la rosa i el llibre a Catalunya, he volgut que el dia d'avui fos especial. I ho ha sigut. Avui ha sigut un dia especial i inoblidable.


He passat el dia al meu estimat Gavà amb una amiga i amb mon pare. Ha sigut un dia del llibre ben ple d'història. 

Al matí, ben d'hora, hem visitat el refugi de la Rambla, el que hi ha al costat de la Roca (en aquesta entrada us en parlo d'aquest refugi). Hem sigut els primers del dia en visitar-lo! Ens han ficat un vídeo de presentació i després hem entrat al refugi, on la guia ens ha explicat la història del refugi, qui i com el van construir, per què el van construir, etc. A més, hem pogut "viure-ho", amb un àudio que simulava un bombardeig. Se m'ha ficat la pell de gallina. 



Després de visitar el refugi, la meva amiga i jo hem anat a donar un tomb per la ciutat i li he ensenyat Gavà i alguns monuments i llocs emblemàtics, on m'ha encantat explicar-li una mica d'història sobre aquests i sobre la ciutat, ja que ella no havia sigut mai aquí. Entre ells, l'Homenatge als Màrtirs del 1714, la Torre Lluch, la Plaça de Joan Moragues i l'Homenatge a aquest general, la Superació de Clemente Ochoa, etc. 

Llavors he aprofitat per a compar-me el llibre Gavà Desaparegut, de l'editorial Efadós, i alguns fascicles de l'Abans de Gavà. 




Quan hem dinat, hem anat a passejar una estona per Gavà Mar, on hem pogut gaudir d'un molt bon temps. Sol i platja, gent, sol i platja!




Just després, i per acabar el dia, hem tornat a la ciutat i hem anat al museu. Hem pogut veure l'exposició Menús de Guerra, a part de fer una visita regular al museu. I, com no, hem vist la famosa Venus de Gavà, que feia temps que no veia. 






Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 3 d’abril de 2016

Notícies | Vine al refugi antiaeri de Gavà aquest Sant Jordi!



Aquest abril hi ha un munt de activitats culturals a Gavà!



D'entre totes els activitats, m'agradaria destacar que el el dia de Sant Jordi (també el dia 24) hi ha jornada de portes obertes al refugi antiaeri de la Rambla

Els horaris són: 
  • Dissabte 23 de 10:00-14:00 i de 17:00-20:00
  • Diumenge 24 de 10:00-14:00
Normalment el refugi només es pot visitar (visita guiada) el primer diumenge de cada mes amb cita prèvia.

A més a més, fins a l'1 de maig, també es pot anar a l'exposició "Menús de guerra. Cuina d'avantguarda i supervivència" al museu.



I per si voleu veure les mines, també hi ha jornada de portes obertes del Parc Arqueològic el dissabte següent dia 30.


Us animo a tots i a totes a venir a Gavà aquest abril i gaudir de les activitats culturals!

Aquí us deixo la programació completa:


També podeu trobar més informació a El Bruguers.


*


Jo no hi faltaré per res del món per Sant Jordi! I vosaltres?

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 26 de març de 2016

UTAU | Llista de sons (o Reclist) per a un UTAU català



He creat una reclist o llista de sons per a fer un UTAU en català (la llista no és compatible amb Oremo).


La llista crec que és bastant fàcil d'entendre, però hi ha un parell de coses que voldria comentar:
  • Símbol a UTAU es refereix a com s'escriu el so al programa.
  • Símbol a Windows es refereix a com s'han de guardar els arxius WAV. Alguns sons tenen s'escriuen diferent perquè Windows no diferencia entre minúscules i majúscules.
  • La pronúncia dels exemples és (o hauria de ser) la del català central.
  • Hi ha un parell de sons (A i v) que són opcionals, ja que es tracta de sons que apareixen a certes variacions regionals. 
La llista la he dissenyat per a crear un UTAU que canti en català estàndard. Si voleu fer-lo cantar en el vostre dialecte, hi haurà sons que sobraran (com per exemple el so de la vocal neutra en el dialecte nord-occidental). 

La llista sencera (amb els dos sons opcionals) cobreix quasi tots els sons de totes les variacions de la llengua. Només hi falta el so [h], però, per cobrir la paraula halar, però al ser un cas tan puntual he decidit no afegir-lo.



Espero que us agradi la llista i a veure si us animeu i graveu un UTAU que pugui cantar en català! 




Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dilluns, 21 de març de 2016

Ressenya literària | Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


  Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


"...allò no era cap pagament ni cap benedicció.
Era la clau de l'infern."




I així, arribat el 23 d'abril, els presos de la galeria van tornar a mirar-se en David Martín, que jeia a l'ombra de la seva cel·la amb els ulls tancats, i li van demanar que els expliqués una història amb la qual espantés el tedi. "Us explicaré una història", va dir ell. "Una història de llibres, de dracs i de roses, com mana la data, però sobretot una història d'ombres i cendra, com manen els temps ..."

(Dels fragments perduts de 'El Presoner del Cel')




Rosa de Foc és un relat escrit pel famós autor espanyol Carlos Ruiz Zafón.

Situat a l'època de la Inquisició espanyola al segle XV, "Rosa de Foc" explica la història dels orígens de la misteriosa biblioteca, el Cementiri dels Llibres Oblidats, que es troba al cor de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón L'Ombra del Vent, El Joc de l'àngel i El Presoner del Cel.

El relat es divideix en 7 capítols i té 18 pàgines.



Fitxa del llibre

Títol: Rosa de Foc
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Vintage Español
Gènere: Relat / Històrica / Fantàstica
Any: 2012
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-0-345-80477-8





Sobre el llibre

Rosa de Foc va ser un regal de Carlos Ruiz Zafón per Sant Jordi i el Dia del Llibre el 2012 publicat a la revista Magazine i Diario Ibiza.


Es tracta d'un conte curt que relata l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats, aquest lloc tan especial que apareix a les novel·les de l'autor.

La història es desenvolupa principalment a la Barcelona de l'any 1454. En aquesta època, Catalunya estava sumida en una gran crisi provocada per una crisi de subsistència i una crisi demogràfica causada per la Pesta Negra del segle passat, a més de problemes financers generats per l'endeutament de les institucions públiques.

Ens trobem en una ciutat que es recupera a poc a poc d'una mortal plaga de febre que s'havia estès per tota Barcelona a l'hivern. Una nau és trobada a la deriva amb un únic supervivent, Edmond de Luna, qui porta amb si un quadern escrit en una altra llengua.

El quadern serà lliurat al capellà Jorge de León, qui ordenarà a Raimundo Sempere que l'hi tradueixi, desvetllant la història d'Edmond de Lluna, el creador de laberints.



Opinió personal 

Malgrat ser tan un conte tan curt, l'autor aconsegueix narrar l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats d'una manera genial.

Com en altres obres de l'autor, ens trobem amb elements molt variats. D'una banda tenim el marc historico-social i, per l'altra, tenim aventura i elements fantàstics. Tot això fa del conte una obra molt completa.

L'estil narratiu és sublim. Està molt ben cuidat. És únic. Suposo que si us heu llegit alguna cosa d'aquest autor ja m'entendreu.

Com es tracta d'una història bastant curta, els personatges no pateixen cap tipus d'evolució, és a dir, estan "plans". Tot i així, m'han agradat, sobretot Jorge de León, personatge que definiria com cobdícia pura. I, com no, tanta cobdícia no acaba en res de bo.

En conclusió, aquest petit relat de Carlos Ruiz Zafón m'ha encantat i us recomano llegir-vos-ho, tant si us heu llegit ja alguna de les obres de l'autor, com si encara no ho heu fet.


10/10





Enllaços d'interès 


  • Llegeix el conte a LaVanguardia [x]
  • Descarrega la versió del llibre per a Kindle a Amazon (és gratis) [x]
  • Espai web de Carlos Ruiz Zafón [x]


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

divendres, 18 de març de 2016

Memòries | La primera vegada que vaig veure nevar a la meva ciutat



Falten pocs dies per a que entrem a la primavera, deixant enrere la meva estació de l'any preferida.

L'hivern m'agrada per dues raons: primer, perquè no fa calor i, segon, per la neu. Sobretot m'encanta la neu. 

*

La primera vegada que vaig veure nevar és una cosa que mai oblidaré. Era una tarda de desembre de l'any 2001 i els meus pares havien agafat vacances. Estàvem tots a casa quan a mi se'm va ocórrer sortir al balcó. Llavors vaig poder veure com queien flocs de neu que es quedaven al terra. Ràpidament, vaig avisar a mon pare i vam agafar les jaquetes per a sortir al carrer. 

Anàvem el meu pare, el meu germà i jo pel carrer, el cel estava fosc i els fanals de la ciutat ens il·luminaven mentre la neu ens mullava l'esquena, tot i portar paraigües. Recordo com les faroles i els cotxes estaven gel·lats, la calçada estava tota molla i la vorera estava plena d'un gel que quan el trepitjaves es desfeia. No semblava la mateixa ciutat de sempre, era com veure-ho tot des d'una perspectiva diferent a l'habitual, una perspectiva bastant maca, la veritat.

No hi havia gaire gent pels carrers, i els que hi havia eren majoritàriament nens i nenes joves, com jo, amb els seus pares. A mesura que caminàvem, allunyant-nos de la Plaça Catalunya, la neu començava a caure junt amb pluja. La neu no es quedava gaire al terra ja, però encara hi havia algun moment on tornava a caure més neu que pluja. El meu pare m'explicava que quan ell era petit també hi hagué una nevada a la ciutat, però que ell era encara massa petit i només s'enrecordava perquè l'àvia li havia explicat. 

L'endemà, l'únic rastre que quedava era el mateix rastre que queda després d'una nit de pluja: els carrers molls i fang a les voreres. Però també ens quedava el bonic record de la nit anterior; record que viurà sempre dins nostre.


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 5 de març de 2016

Història | Gavà durant la Guerra Civil




* 1936 *


El 1936, trobem a Bartomeu Fabrés, d'ERC, com a alcalde de Gavà, però dimiteix degut a la pressió anarcosindicalista del moment. Al setembre, el fan sortir de casa seva per a "atendre un accident" (Fabrés, a més de dedicar-se a la política era metge de professió), però en realitat es tractava d'un parany per a assassinar-lo. Va ser trobat mort el 12 de setembre.

Van aparèixer comitès armats que "controlaven" la població i va començar una repressió d'aquells d'ideologia catòlica-conservadora per part dels milicians. Les primeres accions van ser en contra l'església: s'eliminaren els capellans, es deixà de fer misa els diumenges i, fins i tot, es cremà l'església. Es perseguien als dirigents conservadors, d'entre els quals trobem a Salvador Lluch Viñals, que va ser atrapat a Barcelona el 29 de juliol i a qui el Comitè de Milícies Antifeixistes li confiscà la Torre Lluch.

Fotografia de la Torre Luch en els anys 30

L'ajuntament de Gavà també va ser ocupat i els milicians es van fer amb el control del poble. Es podien veure pels carrers de Gavà als milicians armats, que es podien enduur a qui volguéssin per assassinar-lo si ells pensaven que podia ser feixista.

Al 20 de juliol hi hagué una vaga general de treballadors que durà fins al 23; En tornar al seu treball, molts treballadors s'adonarien de que els seus amos havien marxat.

Amb això, es va duur a terme un procés de col·lectivització amb les indústries, empreses i algunes terres, els amos de les quals havien fugit. Alguns comerços (petites botigues) juntament amb sectors dels transports, de la fusta i de la construcció també van ser col·lectivitzats. En el cas de les empresses (com la companyia Roca), se ne'n feia càrrec un comitè format per treballadors de la UGT i de la CNT.

Els amos de la Compañía Roca Radiadores van ser un dels que van fugir. Van deixar als seus treballadors continuant fent radiadors i banyeres, fins que la fàbrica va ser col·lectivitzada per la Generalitat i transformada en indústria de guerra. Fabricava municions per als republicans (feien obusos i carcasses de granades de mà, que enviarien a Barcelona per a ser completades) i, per tant, la  fàbrica es va convertir un objectiu militar per a l'exèrcit fascista.

Pel setembre, molts representants religiosos i conservadors havien desaparegut, així com també alguns polítics. Amb l'inici del nou curs escolar, la Generalitat va confiscar les escoles religioses i privades, entre elles, per exemple, la Immaculada Concepció, el Sagrat Cor així com també l'Ateneu. Es van obrir noves escoles, apostant sempre per l'educació pública i laica, com és el cas de l'Escola Municipal Ignasi Iglesias, per exemple.

La festa major d'hivern (així com també la d'estiu) i Nadal no es van celebrar aquest any a Gavà degut a la repressió que hi havia cap a la religió.


Vista aèria de Gavà l'any 1937


* 1937 *


El 1937, van començar els bombardejos a la ciutat de Barcelona, per part, bàsicament, de l'aviació italiana, però també dels alemanys i de l'aviació franquista.
Mentre que aquests bombardejos permetien assajar noves tècniques d'atac, d'una banda, es creava un terror constant entre la població; i, per altra, les famílies dels soldats que eren al front lluitant eren atacades, cosa que els desmoralitzava.

Quan bombardejaven Barcelona, hi havien gavanencs que se n'anaven al Pont dels Rierals a presenciar els fets. Quan els avions marxaven i les llums de la ciutat de Barcelona tornaven, la gent ja es retirava.

A Gavà, també es deixaven veure avions que vigilaven la zona. Per motius evidents, sobrevolaven la major part de vegades per damunt de la Roca.

Roca, sabent que ara s'havia convertit en un objectiu militar, demana plànols a l'ajuntament de Barcelona per a la construcció d'un refugi. Actualment, es té constància de que a Gavà hi van haver cinc refugis, dels quals dos estan conservats. Els refugis conservats són el de la rambla Salvador Lluch i el del carrer Centre; els refugis no conservats són el de Serra i Balet, el del carrer de Santa Teresa i el del carrer d'Àngel Guimerà.

Cal destacar el refugi de la rambla, que va ser construit pels mateixos treballadors de Roca. Ocupa la part central de Rambla, des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera de Santa Creu de Calafell. Té 124 metres de llargada, 2 metres d'amplada i 2 metres i mig d'alçada. Tant la coberta com les parets les van fer amb formigó, a diferència d'altres refugis de la ciutat on, per exemple, van fer servir totxana per a la coberta. Disposava de tres entrades.


Refugi antiaeri de la Rambla


* 1938 *


Durant la primavera del 1938, Franco preparava la batalla de l'Ebre (que es duria terme el juliol del 1938) i va manar atacar a la retaguardia dels republicans. Van augmentar els bombardejos a Barcelona i va ser llavors quan Gavà va patir el primer bombardeig.

El dia 16 de març de 1938, Gavà fou bombardejat per primer cop. Van morir deu civils, set de Gavà i tres de la masia de Can Sellarès, de Viladecans. Posteriorment, la ciutat va ser bombardejada més cops: el 30 de juny, el 4 de juliol, el 6 de novembre i el 3 de desembre. En total, va haver-hi un saldo de 16 morts.

* 1939 *


El 24 de gener de 1939, les tropes franquiestes entren a Gavà per la Rambla. Quan aquestes desocuparen la Rambla per a dirigir-se a Viladecans, els gavanencs i gavanenques sortien al carrer a "celebrar" que la guerra s'havia acabat.

Barcelona fou ocupada dies més tard i l'1 d'abril s'acabaria aquest període conegut com la Guerra Civil Espanyola.


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Notícies | Contes de Mitjanit ja està a Wattpad



Fa temps ja, que tinc Wattpad, però mai el feia servir i només havia publicat el meu recull de relats en castellà "La sociedad de Las Letras Perfectas y otros relatos".

Fa poc dies, que em vaig decidir a actualitzar-ho i començar a pujar també altres dels meus escrits. D'entre els que he pujat, s'hi troba la sèrie "Contes de Mitjanit" en català.

A mesura vagi escrivint nous relats de la sèrie i els tradueixi al català, també els pujaré a Wattpad. Així que us animo a donar-li un cop d'ull!




Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

diumenge, 21 de febrer de 2016

Tag Original | Accent Challenge en Català



Fa poc estava a Tumblr i vaig veure que una persona a qui segueixo havia publicat l'Accent Challenge en anglés. Em va semblar molt divertit i em va recordar quan jo ho vaig fer en alemany fa un parell d'anys. 

L'Accent Challenge és una mena de Tag on un ha de gravar un àudio responent a una sèrie de preguntes, a fi que qui ho escolti pugui escoltar l'accent de la persona.  

Aleshores, mentre escoltava l'àudio de la persona de Tumblr, se'm va il·luminar la bombeta i vaig decidir crear-ne un de semblant en català. 

Dins la llengua catalana hi ha nombrosos accents i dialectes, i alguns d'ells, ni tan sols els he arribat a sentir mai (per exemple, mai he sentit ningú parlar alguerés). 

Però també cal esmentar l'accent dels parlants d'altres llengües quan parlen català. Per exemple, com sona un francés o un americà parlant català? 

A més, també és una bona eina per a aquells qui estan aprenent el català, ja que el català estàndard que s'ensenya difereix bastant d'algunes varietats regionals. I potser per a un aprenent de la llengua li sembla més fàcil aprendre català nord-occidental que no pas català estàndard (molt semblant a la varietat central), per exemple.

Per tant, crec que hi ha d'haver un Accent Challenge en Català, i per això faig aquesta entrada. 





Bàsicament, algunes de les preguntes de l'Accent Challenge són les mateixes que les de l'anglés, però també n'hi ha de diferents. 

Les preguntes (i les paraules que he proposat a la tercera pregunta) les he triat per poder determinar l'accent i el dialecte del parlant. Vull dir, no són preguntes triades a la babalà, sinò que tenen una raó de ser les que són. 

Us deixo les preguntes en Scribd (perque us pugueu descarregar el PDF) i a sota, per si qualsevol cosa no podeu veure-ho en Scribd, també us les deixo escrites.





*

Accent Challenge en Català


· Digues el teu nom/nom d'usuari i el teu blog (i els de qui t'ha taggejat, si t'ha taggejat algú).

· Digues d'on ets.

· Pronuncia les següents (38) paraules (i, si vols, tradueix-les al teu dialecte):

flor, rei, adéu, llei, empenedir-se, abella, veure, tarda, esquitxar, tres, agafa, darrere, seixanta, maco, saps, platja, cor, haig, paraigües, maó, veritat, haver, impressions, xilòfon, dues, fetge, impossible, vull, punt, cella, companys, col·legi, ajudar-li, ametlla, fred, plantejament, estalviar, bojos

· Respon a les següents (8) preguntes:

- Com es diuen les sabates de fer esport?
- Com li dius als pares dels teus pares?
- Prefereixes llegir o veure la televisió?
- Com li dius a allò que té rodes i serveix per portar la compra al súper?
- Què surt quan plou i fa sol?
- Quan els plats estan bruts, què fas amb ells?
- Què dius quan alguna cosa surt com no t'esperaves?
- Quin és aquell aliment vermell del qual se'n fa el quètxup?

· Tria un llibre i llegeix un fragment qualsevol.

· Creus que tens un accent? Perquè?

· Acaba el repte dient tres paraules que vulguis.

· Opcional: Taggeja a totes les persones que vulguis a fer el repte.



*



I bé, espero que us agradi la idea i que si teniu ganes de fer-ho, ho feu. Això sí, si ho feu, aviseu-me per poder escoltar-ho, que tinc molta curiositat!

Per la meva part, en quant pugui, ho gravaré i ja publicaré la meva entrada!


Au, ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 30 de gener de 2016

Dialectologia | El sub-dialecte barceloní



(En aquesta entrada es fan servir el símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional per a la representació de sons de la llengua)


Degut a la quantitat de visities que va tenir l'entrada que vaig escriure on parlava sobre els dialectes catalans, he decidit escriure aquesta entrada on parlo més a fons sobre el barceloní. Possiblement, també n'escriure una sobre el lleidatà, depenent de la recepció que tingui aquesta entrada. 

En aquesta entrada, us intentaré proporcionar tota la informació que pugui sobre el barceloní. Fins i tot més informació que la que pogueu trobar a la vostra amiga Viquipèdia. 

Per a escriure aquesta entrada, he recorregut a diverses fonts i he contrastat informació. He llegit pàgines webs, articles de revistes de caire lingüístic, llibres de text etc. Però bàsicament, he recorregut a la pròpia experiència.






Què és i a on es parla el barceloní?


El barceloní és un sub-dialecte del català oriental central. No s'ha de confondre amb el parlar xava. Aquesta variació de la llengua presenta certes característiques fonètiques, gramaticals i lèxiques; el parlar xava, per una altra banda, és el parlar català amb notables trets atribuïts a la influència del castellà.

El territori on es parla aquest sub-dialecte és, com bé indica el seu nom, Barcelona, així com també la seva àrea metropolitana. És a dir, el barceloní és parlat principalment als municipis de les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental.

Àrea on es parla el barceloní


La fonètica del barceloní - Vocalisme


La fonètica és, potser, el tret més distintiu del barceloní. De fet, és bastant fàcil reconèixer-ne un parlant per la gran obertura de les seves vocals neutres. Però no nomès això de la vocal neutra, el barceloní també presenta altres trets vocàlics i consonàntics característics. 

La vocal neutra és un so exclusiu del català oriental general, el català occidental no disposa d'aquesta vocal. De fet, la divisió entre aquests dos grans blocs dialectals es basa en l'existència d'aquesta vocal en el seu vocalisme. 

La vocal neutra és un so que apareix quan trobem un so [a], [e] o [ɛ] en posició àtona. 

En el barceloní, doncs, trobem la neutra; però, què la diferència de la vocal neutra d'altres llocs de on es parla català oriental? La seva obertura. 

La vocal neutra estàndard és el so [ə], mentre que en barceloní és pronunciada una mica més oberta, [ɐ]. El so neutre [ɐ] és diferent del so [a]. 
La fusió d'aquests dos sons en un únic, [a], és una característica del parlar xava, erròniament atribuïda al barceloní. 

La vocal neutra, a més a més, també sol desaparèixer en certs casos (aquest és un tret compartit amb altres variacions de la llengua). Paraules com anem, barana, caramel o adéu és transformen en nem, brana, carmel o déu; i expressions com per això, per aquí o això no es fa es transformen en per xó, per qui o xó no's fa.

També trobem un altre tipus de neutralització, la dels sons [u], [o] i [ɔ] en [u] en posició àtona. Aquest és un tret del català oriental general. 

L'obertura dels sons tònics [e]/[ɛ] i [o]/[ɔ] és més difícil de precisar. La seva pronúncia pot oscil·lar entre una clara diferenciació d'obertes-tancades i una diferenciació no tan notòria. Tot i això, la diferència entre els sons oberts i els tancats existeix. La no distinció és un tret del parlar xava. 



La fonètica del barceloní - Consonantisme


En quant als sons consonàntics, el barceloní també té els seus trets característics. 
Els principals punts a parlar són respecte als sons sibilants, els africats i els laterals, però també hi ha més teca. 

Les sibilants [s], [z], [ʃ] i [ʒ] són presents en el barceloní així com la distinció dels seus parells sords i sonors ([s]/[z] i [ʃ]/[ʒ]). La no distinció d'aquests parells és un tret del parlar xava. 

A vegades, els sons [ʃ] i [ʒ] a principi de paraula solen africar-se en [tʃ] i [dʒ], respectivament. Paraules com Xavier, xerrar o gent es transformen en Txavier, txerrar o dgent. És freqüent, en algunes zones específiques, que els sons sonors [ʒ] i [dʒ] s'ensordeixin en certs casos (no sempre), així, per exemple, metge i metxa sonen igual. 

Parlant dels sons laterals, cal fer esment de dos fenòmens: la iodització i la "L bleda". 

La representació gràfica "LL" es correspon amb el so [ʎ] del català estàndard. En barceloní, però, aquesta grafía pot representar també la semivocal [j]. 

Quan aquest fenòmen es dóna sempre (és a dir, el so [ʎ] sempre esdevé [j]), parlem d'un iesme atribuït a la influència del castellà, i que també és un tret característic del parlar xava. 

Quan, per una altra banda, aquest fenòmen només es dona en certs casos, però no sempre (és a dir, existeixen ambdós sons, [ʎ] i [j], per al mateix grafema, "LL") parlem d'una iodització històrica. 

La iodització històrica es dóna en aquelles paraules que en el seu origen llatí s'escrivien amb C'L, G'L, LE i LI. Així doncs, paraules com ull o cella es pronuncien ui o ceia, mentre que d'altres com cavall o llum no varien la pronúncia. 

Per una altra banda, el so lateral [l] en la majoria de casos es velaritza en [ɫ]. En el barceloní, però, aquesta velarització és poc freqüent. La manca del so [ɫ] s'anomena "L bleda". Es pot dir que es tracta d'un tret del barceloní, però tenint en compte que el seu origen es troba en la influència del castellà. Aquesta característica la comparteix amb el parlar xava. 

Després de parlar de la iodització i de la "L bleda", també faré esment d'altres fenòmens consonantics del barceloní, no tan coneguts.

Primer, el so [t] de reforç. Aquest fenòmen també es dóna a zones de la província de Tarragona i de València. Bàsicament, es tracta d'afegir el so [t] al final de mots acabats en [i] i [r] (és més comú el primer cas, però). Així, trobem que col·legi, api, mar o cor esdevenen en col·lègit, àpit, mart o cort

També trobem que el grup [gwa] esdevé, en certes zones, en [ga]; és a dir, la semivocal desapareix. Aquest fenòmen s'assembla a la transformació de [gwo] en [go] del sub-dialecte balear. Paraules com aigua o llegua es transformen en aiga o llenga.

La desaparició del so [l] davant de [t] també és usual. Altre, nosaltres o vosaltres es converteixen en atre, nosatres o vosatres.

Per últim, un fenòmen molt caràcterístic i alhora poc conegut del barceloní és la consonant velar antihiàtica de la forma en femení del numeral dos, dues; o, en barceloní, dugues.



La gramàtica del barceloní - Els verbs


No nomès en l'àmbit fonètic és especial el barceloní, també presenta variacions gramaticals, com és en les conjugacions verbals o en l'ús dels pronoms.

En quant als verbs, el barceloní té unes característiques que comparteix amb la majoria de varietats del català central general. 

La formació dels infinitius d'alguns verbs com voler, saber, poder, tenir o venir esdevé, per analogia, en volguer/voldre, sapiguer, poguer, tindre o vindre, així com també, per analogia, alguns gerundis com sent, somrient, podent o vivint en siguent, somriguent, poguent o visquent

També es donen casos puntuals en alguns verbs. Com és el cas de la segona persona singular de pretèrit d'indicatiu del verb ser, eres, que esdevé erets (també es dóna en altres variants). 

Les formes vam i vau del pretèrit perifràstic esdevenen vem i veu

Les formes del veb donar dono, dones, doni, donis, donin i dona'm esdevenen don(c) , dons, dongui, donguis, donguin i dom.

El present de subjuntiu del verb fer fa fagi, fagis i fagin. La sibilant [s] és reemplaçada per [ʒ].

La primera persona singular del present d'indicatiu de verbs com conèixer, conec, passen a fer com coneixo (és a dir, es conjuguen seguint el model dels verbs incoatius).


La gramàtica del barceloní - Els pronoms


En el barceloní trobem nombroses variacions pel que fa als pronoms. Bàsicament, pronoms febles, però també trobem característiques en altres tipus.

Primerament, tenim els reforços dels pronoms ens, us i en. Davant del so [s], als pronoms ens i us se'ls hi afegeix una vocal neutra, quedant en enze (ambdues "e" neutres) i uze. El pronom en sol rebre un reforç nasal, quedant en nen. Per exemple, us sembla bé? esdevé uze sembla bé?, ens sap greu esdevé enze sap greu, ens n'anem esdevé ens en anem (enze n'anem), en tinc sis esdevé nen tinc sis i me'n dones esdevé me nen dons.

La forma pronominal del complement indirecte esdevé alzi o lis. La forma lis es considera molt vulgar i és atribuible a la influència del castellà. 

La forma li'n esdevé n'hi

Potser el tret més característic del barceloní és la transformació dels pronoms clítics -vos/-us-en i -nos/-nos-en en -se/-se'n. Per exemple, agafeu-vos esdevé agafeu-se, anem-nos-en esdevé nem-se'n i disfressem-nos esdevé disfressem-se.




El lèxic del barceloní


Com qualsevol altre variant de la llengua, el barceloní també té les seves paraules i expressions pròpies. 

Moltes paraules que trobem al barceloní són de origen caló (o gitano), com per exemple calés (diners), paio (home desconegut), pirar (marxar), clapar (dormir) i halar (menjar, és pronuncia amb h aspirada). Aquestes paraules, però, es fan servir en registres molt col·loquials.

Paraules barcelonines que no siguin d'origen caló, també n'hi ha. Així doncs, trobem nano (noi, nen, tio), esbergínia (albergínia), relotge/relotxe (rellotge), motxila (motxilla), ensolir (pillar-se els dits), cardar (similar a fotre), xixanta (seixanta), curanta (quaranta), quotre/cotre (quatre, amb [ɔ]), ideia (idea), jove (nora), eixida (pati de casa), picar (trucar a la porta), daixòs/dallòs i daixonses/dallonses (aquestes paraules no sé com dir-les d'una altra forma, però són molt útils!), vambes (sabates de fer esport). 



Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 16 de gener de 2016

UTAU | Sobre la meva primera veu anglesa





Portava temps (anys?) volent fer una veu anglesa per al software UTAU, però la veritat és que mai m'atrevia. Per mandra, bàsicament.

El cas és que fa poc vaig decidir posar-me i vaig idear una "reclist", és a dir, una llista de tots els sons que calen grabar per a que la veu funcioni bé, i vaig grabar-la. Prop de 300 síl·labes vaig haver de pronunciar, una a una!

Tot i que la veu no està encara configurada del tot i té molts errors, vaig testejant-la i, de moment, sembla que tot va bé, cosa que m'alegra moltíssim.

Això sí, com que vaig fer les grabacions en un to normal de veu, la veu resultant era massa igual a la d'en Cet Lehner (la veu que vaig fer per a cantar japonés), per tant, vaig decidir anomenar aquesta nova veu "Cet Lehner English".


A més a més, també vaig aprofitar i, com sempre, vaig grabar sons extra per poder cantar en altres llengües. Això vol dir, que aquesta nova veu té més capacitat per cantar en alemany o català, per exemple (sí, l'he fet cantar català també!), que el Cet Lehner japonés.


Bé, prou de tanta xarrameca! Us deixo un parell de vídeos que he pujat a YouTube per que sentiu en Cet Lehner English:




Com podeu apreciar, la seva veu és molt clara. Aquesta vegada vaig fer servir un micròfon diferent que amb en Cet Lehner japonés, cosa que m'ha permès donar-li més respiració a les grabacions i aconseguir resultats clars a la vegada. 

Però si hi ha una cosa que realment estic orgullós d'aquesta veu, és la seva pronúncia. Més que res, perque no té un accent molt fort ni marcat. 

A l'hora de fer les grabacions, vaig intentar pronunciar amb un accent estàndard, però es veu que no em va funcionar i en Cet té aquest "matís" americà a algunes vocals, com podeu escoltar als vídeos (principalment, al primer). Tot i això, no mostra un accent català o castellà fort!

Òbviament, en el primer vídeo (el més llarg) he fet servir sons americans, com per exemple el so de [4] a water o el so [e@] a and; però la llibreria de veu també té sons com per exemple el "glottal stop" [?] que trobem a la paraula but quan la pronuncia un anglés. 

En total, aquesta versió en anglés d'en Cet té 28 sons consonantics i 9 vocàlics. Imagineu-se quina feinada tinc per acabar de configurar-los tots! Té mostres Consonant-Vocal, Vocal-Consonant i Consonant-Consonant.


I bé, només cal dir que tinc moltíssimes ganes d'avançar amb la configuració de la veu i tenir-la acabada quan abans millor!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 9 de gener de 2016

Book-Tag | El Book Tag definitiu



La Kim del blog Mi gran viaje literario m'ha nominat al Book Tag definitiu. ¡Moltes gràcies, Kim! Enrecordeu-se de passar per la seva entrada: [x]

El creador d'aquest Book Tag va ser en Sebas G. Mouret, del canal El coleccionista de mundos, visiteu-lo!

Aquest Book Tag, per cert, és el primer que faig a El Sotabosc, però podeu trobar-ne un tou de Book Tags que he fet al meu altre blog: [x]

Vinga, som-hi!




Et mareges llegint al cotxe?


No em marejo pas llegint, per sort, però quan porto les ulleres (de llegir) posades al cotxe, m'agafa mal de cap. Així que si vull llegir al cotxe, he de fer-ho sense ulleres i, al final, acabo amb mal de cap de totes formes.


Quin autor té un estil únic i especial per tu?


He dit alguna vegada el nom d'en Till Lindemann? Si freqüenteu el meu altre blog, sabreu que mai paro de parlar de la seva perfecció a l'hora d'escriure. 
El seu estil és simplement fantàstic, no sabria dir-ho d'una altra forma. 



Harry Potter o Crepuscle?


En vistes de que Crepuscle no m'ho he llegit i que no tinc pensat fer-ho, em quedo amb Harry Potter, que sí que n'he llegit un parell de llibres i vist unes pel·lícules, i em van encantar. 



Sols portar motxilla? I què portes en ella a part de llibres?


En solc portar, sí. Normalment, no solc portar gaire coses, algun llibre, la cartera, les claus de casa, una llibreta i un boli, menjar... i bàsicament això. 


Llibres amb il·lustracions o sense?


Si són maques, amb il·lustracions! 


Un llibre que et va encantar i que, quan va passar el temps, et vas adonar que no valia res.


Doncs no se m'acudeix cap.


Tens alguna història divertida sobre algun llibre de la teva infància?


Bé, no es tracta d'una anècdota divertida, però és la única cosa que em ve al cap ara mateix. 
Quan era petit, vaig guanyar un llibre en un concurs literari al col·legi, però la portada em semblava tan lletja que em feia cosa llegir-me'l. El cas és que me'l vaig llegir i, de fet, és un llibre que ha marcat la meva infància, em va encantar. Es tracta de L'atzur màgic de l'enigma, de Dolors Garcia i Cornellà.

Ben mirat, és molt maco.


Llibre més finit de la teva estanteria?


El Pan de los Años Mozos, de Heinrich Böll.


Llibre més gruixut de la teva estanteria?


La Divina Comedia, de Dante Alighieri. És quasi tan gruixut com un pam i és gegant. Té com a 850 pàgines (i pàgines gruixides), és de tapa dura i crec que pesarà uns tres o quatre quilos. 


Escrius? Si és així, et veus com a escriptor en un futur?


Escric. En aquest blog, de fet, es pot trobar la traducció al català dels meus escrits. 
La veritat, no em veig com a escriptor. Tot i que qui sap?


Clàssic preferit?


Faust, de Goethe. 



Al col·legi se't donaven bé les classes de llengua, art o literatura?


Home, se'm donaven bé (en especial, plàstica i manualitats, que vindria a ser l'equivalent a art), però se'm donaven millor les de ciències naturals i socials i matemàtiques.


Si algú et regala un llibre que ja has llegit i que vas odiar completament, què faries?


Un regal és un regal, i la intenció és el que compta, no? Me'l quedaria igualment, com a record de la persona que me'l va regalar.


Quina saga coneixes similar a Harry Potter o Els Jocs de la Fam, però que no sigui tan coneguda?


Similar similar, no sé. Però puc esmentar la saga de Cómo ser un ninja, de Anna Kholodnaya (que ja ha tret el segon llibre!).


Un mal hàbit a l'hora d'escriure una entrada.


Crec que l'únic mal hàbit que tinc és que sempre me n'oblido d'editar el "permalink". Sempre. 


Quina és la teva paraula preferida?


De quina llengua? Jo tinc moltes paraules preferides!
Del català, les meves paraules preferides són "Sotabosc", ja que m'agrada com sona (per això és diu així aquest blog) i el verb "fotre", per la seva utilitat. 
Del castellà, crec que la meva paraula preferida seria "presa", que sona molt bonic.
De l'alemany, les meves preferides són "Spiegel", per com sona, i "Sehnsucht", pel seu significat.
De l'anglés, m'encanta com sona la paraula "Phoenix".
I, del francés, susposo que seria "rêve".


Et consideres nerd, dorp o dreep?


No, ni per un causal. 



Vampirs o fades?


Allunyant-se de l'actual imatge que tenim dels vampirs i recuperant els típics vampirs tipus Dràcula, suposo que triaria aquests.


Fantasmes o homes-llop?


Un altre cop, dic el mateix que en la pregunta anterior, però referint-me als homes-llop.


Zombies o vampirs?


Faré un copia-pega: Allunyant-se de l'actual imatge que tenim dels vampirs i recuperant els típics vampirs tipus Dràcula, suposo que triaria aquests
La veritat és que trobo els zombies molt avorrits i poc originals.



Triangles amorosos o amors prohibits?


Cap! No puc amb aquestes coses. Puc aguantar una mica de romanç a una novel·la, però del de tota la vida, el clàssic. Res de triangles amorosos ni amors prohibits.


*


I bé lectors, fins aquí el Book Tag definitiu.

Espero que us hagi agradat, ara us toca a vosaltres fer aquest Book Tag, que si us haveu llegit l'entrada sencera, esteu nominats a fer-ho!

Si el feu, això sí, no s'oblideu de fer-m'ho saber, així puc passar-me a veure-ho al vostre blog!


Au, ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dijous, 7 de gener de 2016

Lingüística | Sobre els accents, els parlars i els dialectes



Ahir per la nit vaig tornar de les meves vacances de Nadal. En tan poc temps, he estat a Barcelona, a Tarragona i ara, de nou, a Lleida. Se'm fa tant estrany escoltar el català que es parla aquí ara, tot i haver-lo estat escoltant durant quasi vuit anys ja. Però en un parell de setmanetes ja estaré acostumat de nou, suposo. 

Avui, de fet, us vinc a parlar sobre això mateix, sobre els diferents parlars, accents i dialectes del català.





Estant a Barcelona, vaig aprofitar per veure alguns antics companys i amics. Una amiga em va dir que, parlant castellà, se'm notava una mica d'accent català. No és res d'estranyar, ja que abans només parlava català a l'escola i amb un parell d'amics i coneguts i usava el castellà en la resta de casos, però des de que visc a Lleida, el rol d'aquestes llengües s'ha capgirat completament. Però bé, aquí no hi puc fer res.

El cas es que en una d'aquestes que un bon amic, amb qui parlo en català, me diu "Ostres tio, a veure si t'aclares i parles bé d'una vegada!", jo li vaig preguntar que a què es referia i em va dir que jo parlava a vegades amb accent de Barcelona i a vegades amb accent de Lleida, i que havia de ser més "regular" a l'hora de parlar. 

Si jo visqués a Tarragona, potser el meu accent no hauria canviat tant des de que me ne'n vaig anar de Barcelona. Però no, he estat vivint a Lleida i, sincerament, ja us dic jo que el català de Lleida i el de Barcelona, el català oriental i l'occidental, són força diferents. 
¿Resultat? Doncs es veu que he acabat parlant una mena de popurri d'ambdós dialectes, i no m'havia donat compte fins ara.

En part, és la cosa més normal del món i no és res dolent, però per l'altra part, quan va sortir aquest tema a la conversa, jo em vaig indignar una miqueta.
Jo li explicava al meu amic, qui, per cert, està estudiant filologia catalana, que si jo parlava amb una barreja de accents, volia dir que n'estava perdent un i adquirint-ne un altre: estava perdent l'accent barceloní i n'estava adquirint el lleidatà. 

Tot i que això no sigui res dolent, jo li deia al meu amic que em preocupava arribar al punt de perdre totalment l'accent de Barcelona. Sóc de l'AMB i estic orgullós de ser d'on sóc, i considero que, si perdés el meu accent original, perdria una part de mi mateix i del meu passat (que tampoc és tan passat). I ja sé que això pot sonar extrany o ridícul, però és la meva opinió al respecte. 

Total, que a partir d'aleshores vaig reflexionar una mica i em vaig proposar a mi mateix un repte per aquest nou any 2016. I mira que jo no solc fer propòsits d'any nou! 
Aquest repte és, ni més ni menys, que mantenir viu el meu barceloní, que estava desapareixent de mica en mica. Això sí, sense perdre aquells bonics matissos que he adquirit del lleidatà o del tarragoní. 



La vocal neutra (anglés: schwa sound), la nostra amiga que mai es deixa veure per occident

Aviam, ara parlaré una mica sobre les diferències dialectals perque hi ha barcelonins que mai hauran sentit un pagés de Lleida parlar lleidatà pur i dur, igual que hi haurà lleidatans que mai hauran sentit parlar el genuí barceloní que parlen els avis que porten tota la seva vida a Barcelona. 
I no hi ha res de dolent en això, però crec que és bonic aprendre sobre formes de parlar diferents a la teva.


El català de Barcelona 


Un dels mites més comuns a Lleida sobre el català de Barcelona és que parlen amb la "a". 

A veure, això és tan fals com cert. M'explico: a Barcelona trobem bàsicament dos varietats: el parlar xava i el dialecte barceloní, i em sap molt de greu quan la gent confón l'un per l'altre.

El parlar xava és el català que parla la gent aplicant-hi normes gramaticals, fonètiques i de sintaxi del castellà. És aquell català on no es diferencien les vocals obertes de les tancades i on tampoc existeix una vocal neutra, que és remplaçada per el so [a]. 

El dialecte barceloní, per una altra banda, és només una varietat del català oriental central. 

El que el caracteritza a nivell fonètic, principalment, és la neutralització de [a], [e] i [ɛ] àtons en la vocal neutra [ə] (a vegades, en un so més obert, [ɐ]) i del tancament de [o] i [ɔ] àtons en [u]. A vegades, el so neutre desapareix en certs casos.

També hi és present la iodització, que és la pronúncia de [j] per [ʎ] (per exemple, "ceia" per cella), així com també l'ensordiment de [ʤ] en [ʧ] (per exemple, "platxa" per platja). 

A nivell gramatical, destaca l'ús de vem/veu per vam/vau, dugues/dos per dues, nosatres/vosatres per nosaltres/vosaltres, coneixo per conecfagi/fagis/fagi per faci/facis/faci o erets per eres

També l'ús molt freqüent dels pronoms els-hi i lis (aquest últim molt vulgar, però molt estès), així com també el reforçament de nos i us amb una vocal neutra: ens e sap greu o us e surt.

Aquests, doncs, serien alguns dels trets més comuns del dialecte, tot i haver-ne més.


També es sol dir per Lleida que l'accent barceloní sona molt "pijo". Amb això ja no sabria que dir, però crec que ja depèn de la persona en si. 
A mí, per exemple, el català de Gràcia em pot sonar més pijo que el de Sants (sense intenció d'ofendre a ningú).



El català de Lleida


Bé, després de tants anys vivint aquí, crec que seré capaç de parlar sobre "lo" lleidatà. 

Allò de que a Lleida es parla amb la "e", us puc assegurar que és cert, però no sempre tampoc. 

Pronuncien la majoria de terminacions en -a com una [ɛ] la gran part de vegades. Menys sovint, però, com una [e].  Per exemple, diuen deie per deia, menje per menja o case per casa.

Les vocals obertes i tancades difereixen, moltes vegades, de les del català oriental. Per exemple, trobem v[e]ure per v[ɛ]ure, d[ɔ]s per d[o]s,  r[ɛ]i per r[e]i o fl[ɔ]r per fl[o]r.

Quan hi ha [o] o [ɔ] àtons, aquests sons no es tanquen en [u] com en el barceloní, però m'he fixat que moltes vegades és tanquen en [o] (però no sempre). També es pronuncia la "i" del dígraf "ix".  

La vocal neutra no existeix. A tal punt, que a les escoles i als instituts no s'ensenya, tot i que als llibres de text hi apareixi. 

En quant al vocabulari, hi ha moltes diferències respecte del barceloní. A Lleida trobem que diuen panís per blat de moro, tros per hort, fenya per feina, padrí/padrina per avi/àviaxiquet per noi/vailet o farigola per timó

Algunes formes verbals també canvien la desinència, com per exemple faiga per faci, sàpiga per sàpigui o cantae (bastant vulgar) per cantava

A més, una cosa curiosa que trobo del lleidatà és el tema del "lo". Molta gent a Lleida mateix és pensa que aquesta paraula és una cosa molt lleidatana, però el cas és que a Barcelona també es fa servir moltíssim. Això sí, a Barcelona pronunciat com l[u] i a Lleida, com l[o]. La particularitat lleidatana d'aquest mot és, però, el seu ús com a reemplaçament del determinant d'alguns mots masculins, com per exemple lo cotxe per el cotxe o lo Pau per el/en Pau.





Com a curiositat, això sí, mentre que podria (més o menys) diferenciar quan algú és de Sants o és de Pedralbes, per exemple, encara no podria diferenciar quan algú és de Lleida ciutat o és de Sant Martí de Maldà, per una altra banda.

*


I bé, per acabar, us deixo un vídeo molt divertit del Polònia en relació al tema:



Ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<