El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dissabte, 30 de gener de 2016

Dialectologia | El sub-dialecte barceloní



(En aquesta entrada es fan servir el símbols de l'Alfabet Fonètic Internacional per a la representació de sons de la llengua)


Degut a la quantitat de visities que va tenir l'entrada que vaig escriure on parlava sobre els dialectes catalans, he decidit escriure aquesta entrada on parlo més a fons sobre el barceloní. Possiblement, també n'escriure una sobre el lleidatà, depenent de la recepció que tingui aquesta entrada. 

En aquesta entrada, us intentaré proporcionar tota la informació que pugui sobre el barceloní. Fins i tot més informació que la que pogueu trobar a la vostra amiga Viquipèdia. 

Per a escriure aquesta entrada, he recorregut a diverses fonts i he contrastat informació. He llegit pàgines webs, articles de revistes de caire lingüístic, llibres de text etc. Però bàsicament, he recorregut a la pròpia experiència.






Què és i a on es parla el barceloní?


El barceloní és un sub-dialecte del català oriental central. No s'ha de confondre amb el parlar xava. Aquesta variació de la llengua presenta certes característiques fonètiques, gramaticals i lèxiques; el parlar xava, per una altra banda, és el parlar català amb notables trets atribuïts a la influència del castellà.

El territori on es parla aquest sub-dialecte és, com bé indica el seu nom, Barcelona, així com també la seva àrea metropolitana. És a dir, el barceloní és parlat principalment als municipis de les comarques del Barcelonès, del Baix Llobregat i del Vallès Occidental.

Àrea on es parla el barceloní


La fonètica del barceloní - Vocalisme


La fonètica és, potser, el tret més distintiu del barceloní. De fet, és bastant fàcil reconèixer-ne un parlant per la gran obertura de les seves vocals neutres. Però no nomès això de la vocal neutra, el barceloní també presenta altres trets vocàlics i consonàntics característics. 

La vocal neutra és un so exclusiu del català oriental general, el català occidental no disposa d'aquesta vocal. De fet, la divisió entre aquests dos grans blocs dialectals es basa en l'existència d'aquesta vocal en el seu vocalisme. 

La vocal neutra és un so que apareix quan trobem un so [a], [e] o [ɛ] en posició àtona. 

En el barceloní, doncs, trobem la neutra; però, què la diferència de la vocal neutra d'altres llocs de on es parla català oriental? La seva obertura. 

La vocal neutra estàndard és el so [ə], mentre que en barceloní és pronunciada una mica més oberta, [ɐ]. El so neutre [ɐ] és diferent del so [a]. 
La fusió d'aquests dos sons en un únic, [a], és una característica del parlar xava, erròniament atribuïda al barceloní. 

La vocal neutra, a més a més, també sol desaparèixer en certs casos (aquest és un tret compartit amb altres variacions de la llengua). Paraules com anem, barana, caramel o adéu és transformen en nem, brana, carmel o déu; i expressions com per això, per aquí o això no es fa es transformen en per xó, per qui o xó no's fa.

També trobem un altre tipus de neutralització, la dels sons [u], [o] i [ɔ] en [u] en posició àtona. Aquest és un tret del català oriental general. 

L'obertura dels sons tònics [e]/[ɛ] i [o]/[ɔ] és més difícil de precisar. La seva pronúncia pot oscil·lar entre una clara diferenciació d'obertes-tancades i una diferenciació no tan notòria. Tot i això, la diferència entre els sons oberts i els tancats existeix. La no distinció és un tret del parlar xava. 



La fonètica del barceloní - Consonantisme


En quant als sons consonàntics, el barceloní també té els seus trets característics. 
Els principals punts a parlar són respecte als sons sibilants, els africats i els laterals, però també hi ha més teca. 

Les sibilants [s], [z], [ʃ] i [ʒ] són presents en el barceloní així com la distinció dels seus parells sords i sonors ([s]/[z] i [ʃ]/[ʒ]). La no distinció d'aquests parells és un tret del parlar xava. 

A vegades, els sons [ʃ] i [ʒ] a principi de paraula solen africar-se en [tʃ] i [dʒ], respectivament. Paraules com Xavier, xerrar o gent es transformen en Txavier, txerrar o dgent. És freqüent, en algunes zones específiques, que els sons sonors [ʒ] i [dʒ] s'ensordeixin en certs casos (no sempre), així, per exemple, metge i metxa sonen igual. 

Parlant dels sons laterals, cal fer esment de dos fenòmens: la iodització i la "L bleda". 

La representació gràfica "LL" es correspon amb el so [ʎ] del català estàndard. En barceloní, però, aquesta grafía pot representar també la semivocal [j]. 

Quan aquest fenòmen es dóna sempre (és a dir, el so [ʎ] sempre esdevé [j]), parlem d'un iesme atribuït a la influència del castellà, i que també és un tret característic del parlar xava. 

Quan, per una altra banda, aquest fenòmen només es dona en certs casos, però no sempre (és a dir, existeixen ambdós sons, [ʎ] i [j], per al mateix grafema, "LL") parlem d'una iodització històrica. 

La iodització històrica es dóna en aquelles paraules que en el seu origen llatí s'escrivien amb C'L, G'L, LE i LI. Així doncs, paraules com ull o cella es pronuncien ui o ceia, mentre que d'altres com cavall o llum no varien la pronúncia. 

Per una altra banda, el so lateral [l] en la majoria de casos es velaritza en [ɫ]. En el barceloní, però, aquesta velarització és poc freqüent. La manca del so [ɫ] s'anomena "L bleda". Es pot dir que es tracta d'un tret del barceloní, però tenint en compte que el seu origen es troba en la influència del castellà. Aquesta característica la comparteix amb el parlar xava. 

Després de parlar de la iodització i de la "L bleda", també faré esment d'altres fenòmens consonantics del barceloní, no tan coneguts.

Primer, el so [t] de reforç. Aquest fenòmen també es dóna a zones de la província de Tarragona i de València. Bàsicament, es tracta d'afegir el so [t] al final de mots acabats en [i] i [r] (és més comú el primer cas, però). Així, trobem que col·legi, api, mar o cor esdevenen en col·lègit, àpit, mart o cort

També trobem que el grup [gwa] esdevé, en certes zones, en [ga]; és a dir, la semivocal desapareix. Aquest fenòmen s'assembla a la transformació de [gwo] en [go] del sub-dialecte balear. Paraules com aigua o llegua es transformen en aiga o llenga.

La desaparició del so [l] davant de [t] també és usual. Altre, nosaltres o vosaltres es converteixen en atre, nosatres o vosatres.

Per últim, un fenòmen molt caràcterístic i alhora poc conegut del barceloní és la consonant velar antihiàtica de la forma en femení del numeral dos, dues; o, en barceloní, dugues.



La gramàtica del barceloní - Els verbs


No nomès en l'àmbit fonètic és especial el barceloní, també presenta variacions gramaticals, com és en les conjugacions verbals o en l'ús dels pronoms.

En quant als verbs, el barceloní té unes característiques que comparteix amb la majoria de varietats del català central general. 

La formació dels infinitius d'alguns verbs com voler, saber, poder, tenir o venir esdevé, per analogia, en volguer/voldre, sapiguer, poguer, tindre o vindre, així com també, per analogia, alguns gerundis com sent, somrient, podent o vivint en siguent, somriguent, poguent o visquent

També es donen casos puntuals en alguns verbs. Com és el cas de la segona persona singular de pretèrit d'indicatiu del verb ser, eres, que esdevé erets (també es dóna en altres variants). 

Les formes vam i vau del pretèrit perifràstic esdevenen vem i veu

Les formes del veb donar dono, dones, doni, donis, donin i dona'm esdevenen don(c) , dons, dongui, donguis, donguin i dom.

El present de subjuntiu del verb fer fa fagi, fagis i fagin. La sibilant [s] és reemplaçada per [ʒ].

La primera persona singular del present d'indicatiu de verbs com conèixer, conec, passen a fer com coneixo (és a dir, es conjuguen seguint el model dels verbs incoatius).


La gramàtica del barceloní - Els pronoms


En el barceloní trobem nombroses variacions pel que fa als pronoms. Bàsicament, pronoms febles, però també trobem característiques en altres tipus.

Primerament, tenim els reforços dels pronoms ens, us i en. Davant del so [s], als pronoms ens i us se'ls hi afegeix una vocal neutra, quedant en enze (ambdues "e" neutres) i uze. El pronom en sol rebre un reforç nasal, quedant en nen. Per exemple, us sembla bé? esdevé uze sembla bé?, ens sap greu esdevé enze sap greu, ens n'anem esdevé ens en anem (enze n'anem), en tinc sis esdevé nen tinc sis i me'n dones esdevé me nen dons.

La forma pronominal del complement indirecte esdevé alzi o lis. La forma lis es considera molt vulgar i és atribuible a la influència del castellà. 

La forma li'n esdevé n'hi

Potser el tret més característic del barceloní és la transformació dels pronoms clítics -vos/-us-en i -nos/-nos-en en -se/-se'n. Per exemple, agafeu-vos esdevé agafeu-se, anem-nos-en esdevé nem-se'n i disfressem-nos esdevé disfressem-se.




El lèxic del barceloní


Com qualsevol altre variant de la llengua, el barceloní també té les seves paraules i expressions pròpies. 

Moltes paraules que trobem al barceloní són de origen caló (o gitano), com per exemple calés (diners), paio (home desconegut), pirar (marxar), clapar (dormir) i halar (menjar, és pronuncia amb h aspirada). Aquestes paraules, però, es fan servir en registres molt col·loquials.

Paraules barcelonines que no siguin d'origen caló, també n'hi ha. Així doncs, trobem nano (noi, nen, tio), esbergínia (albergínia), relotge/relotxe (rellotge), motxila (motxilla), ensolir (pillar-se els dits), cardar (similar a fotre), xixanta (seixanta), curanta (quaranta), quotre/cotre (quatre, amb [ɔ]), ideia (idea), jove (nora), eixida (pati de casa), picar (trucar a la porta), daixòs/dallòs i daixonses/dallonses (aquestes paraules no sé com dir-les d'una altra forma, però són molt útils!), vambes (sabates de fer esport). 



Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 16 de gener de 2016

UTAU | Sobre la meva primera veu anglesa





Portava temps (anys?) volent fer una veu anglesa per al software UTAU, però la veritat és que mai m'atrevia. Per mandra, bàsicament.

El cas és que fa poc vaig decidir posar-me i vaig idear una "reclist", és a dir, una llista de tots els sons que calen grabar per a que la veu funcioni bé, i vaig grabar-la. Prop de 300 síl·labes vaig haver de pronunciar, una a una!

Tot i que la veu no està encara configurada del tot i té molts errors, vaig testejant-la i, de moment, sembla que tot va bé, cosa que m'alegra moltíssim.

Això sí, com que vaig fer les grabacions en un to normal de veu, la veu resultant era massa igual a la d'en Cet Lehner (la veu que vaig fer per a cantar japonés), per tant, vaig decidir anomenar aquesta nova veu "Cet Lehner English".


A més a més, també vaig aprofitar i, com sempre, vaig grabar sons extra per poder cantar en altres llengües. Això vol dir, que aquesta nova veu té més capacitat per cantar en alemany o català, per exemple (sí, l'he fet cantar català també!), que el Cet Lehner japonés.


Bé, prou de tanta xarrameca! Us deixo un parell de vídeos que he pujat a YouTube per que sentiu en Cet Lehner English:




Com podeu apreciar, la seva veu és molt clara. Aquesta vegada vaig fer servir un micròfon diferent que amb en Cet Lehner japonés, cosa que m'ha permès donar-li més respiració a les grabacions i aconseguir resultats clars a la vegada. 

Però si hi ha una cosa que realment estic orgullós d'aquesta veu, és la seva pronúncia. Més que res, perque no té un accent molt fort ni marcat. 

A l'hora de fer les grabacions, vaig intentar pronunciar amb un accent estàndard, però es veu que no em va funcionar i en Cet té aquest "matís" americà a algunes vocals, com podeu escoltar als vídeos (principalment, al primer). Tot i això, no mostra un accent català o castellà fort!

Òbviament, en el primer vídeo (el més llarg) he fet servir sons americans, com per exemple el so de [4] a water o el so [e@] a and; però la llibreria de veu també té sons com per exemple el "glottal stop" [?] que trobem a la paraula but quan la pronuncia un anglés. 

En total, aquesta versió en anglés d'en Cet té 28 sons consonantics i 9 vocàlics. Imagineu-se quina feinada tinc per acabar de configurar-los tots! Té mostres Consonant-Vocal, Vocal-Consonant i Consonant-Consonant.


I bé, només cal dir que tinc moltíssimes ganes d'avançar amb la configuració de la veu i tenir-la acabada quan abans millor!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 9 de gener de 2016

Book-Tag | El Book Tag definitiu



La Kim del blog Mi gran viaje literario m'ha nominat al Book Tag definitiu. ¡Moltes gràcies, Kim! Enrecordeu-se de passar per la seva entrada: [x]

El creador d'aquest Book Tag va ser en Sebas G. Mouret, del canal El coleccionista de mundos, visiteu-lo!

Aquest Book Tag, per cert, és el primer que faig a El Sotabosc, però podeu trobar-ne un tou de Book Tags que he fet al meu altre blog: [x]

Vinga, som-hi!




Et mareges llegint al cotxe?


No em marejo pas llegint, per sort, però quan porto les ulleres (de llegir) posades al cotxe, m'agafa mal de cap. Així que si vull llegir al cotxe, he de fer-ho sense ulleres i, al final, acabo amb mal de cap de totes formes.


Quin autor té un estil únic i especial per tu?


He dit alguna vegada el nom d'en Till Lindemann? Si freqüenteu el meu altre blog, sabreu que mai paro de parlar de la seva perfecció a l'hora d'escriure. 
El seu estil és simplement fantàstic, no sabria dir-ho d'una altra forma. 



Harry Potter o Crepuscle?


En vistes de que Crepuscle no m'ho he llegit i que no tinc pensat fer-ho, em quedo amb Harry Potter, que sí que n'he llegit un parell de llibres i vist unes pel·lícules, i em van encantar. 



Sols portar motxilla? I què portes en ella a part de llibres?


En solc portar, sí. Normalment, no solc portar gaire coses, algun llibre, la cartera, les claus de casa, una llibreta i un boli, menjar... i bàsicament això. 


Llibres amb il·lustracions o sense?


Si són maques, amb il·lustracions! 


Un llibre que et va encantar i que, quan va passar el temps, et vas adonar que no valia res.


Doncs no se m'acudeix cap.


Tens alguna història divertida sobre algun llibre de la teva infància?


Bé, no es tracta d'una anècdota divertida, però és la única cosa que em ve al cap ara mateix. 
Quan era petit, vaig guanyar un llibre en un concurs literari al col·legi, però la portada em semblava tan lletja que em feia cosa llegir-me'l. El cas és que me'l vaig llegir i, de fet, és un llibre que ha marcat la meva infància, em va encantar. Es tracta de L'atzur màgic de l'enigma, de Dolors Garcia i Cornellà.

Ben mirat, és molt maco.


Llibre més finit de la teva estanteria?


El Pan de los Años Mozos, de Heinrich Böll.


Llibre més gruixut de la teva estanteria?


La Divina Comedia, de Dante Alighieri. És quasi tan gruixut com un pam i és gegant. Té com a 850 pàgines (i pàgines gruixides), és de tapa dura i crec que pesarà uns tres o quatre quilos. 


Escrius? Si és així, et veus com a escriptor en un futur?


Escric. En aquest blog, de fet, es pot trobar la traducció al català dels meus escrits. 
La veritat, no em veig com a escriptor. Tot i que qui sap?


Clàssic preferit?


Faust, de Goethe. 



Al col·legi se't donaven bé les classes de llengua, art o literatura?


Home, se'm donaven bé (en especial, plàstica i manualitats, que vindria a ser l'equivalent a art), però se'm donaven millor les de ciències naturals i socials i matemàtiques.


Si algú et regala un llibre que ja has llegit i que vas odiar completament, què faries?


Un regal és un regal, i la intenció és el que compta, no? Me'l quedaria igualment, com a record de la persona que me'l va regalar.


Quina saga coneixes similar a Harry Potter o Els Jocs de la Fam, però que no sigui tan coneguda?


Similar similar, no sé. Però puc esmentar la saga de Cómo ser un ninja, de Anna Kholodnaya (que ja ha tret el segon llibre!).


Un mal hàbit a l'hora d'escriure una entrada.


Crec que l'únic mal hàbit que tinc és que sempre me n'oblido d'editar el "permalink". Sempre. 


Quina és la teva paraula preferida?


De quina llengua? Jo tinc moltes paraules preferides!
Del català, les meves paraules preferides són "Sotabosc", ja que m'agrada com sona (per això és diu així aquest blog) i el verb "fotre", per la seva utilitat. 
Del castellà, crec que la meva paraula preferida seria "presa", que sona molt bonic.
De l'alemany, les meves preferides són "Spiegel", per com sona, i "Sehnsucht", pel seu significat.
De l'anglés, m'encanta com sona la paraula "Phoenix".
I, del francés, susposo que seria "rêve".


Et consideres nerd, dorp o dreep?


No, ni per un causal. 



Vampirs o fades?


Allunyant-se de l'actual imatge que tenim dels vampirs i recuperant els típics vampirs tipus Dràcula, suposo que triaria aquests.


Fantasmes o homes-llop?


Un altre cop, dic el mateix que en la pregunta anterior, però referint-me als homes-llop.


Zombies o vampirs?


Faré un copia-pega: Allunyant-se de l'actual imatge que tenim dels vampirs i recuperant els típics vampirs tipus Dràcula, suposo que triaria aquests
La veritat és que trobo els zombies molt avorrits i poc originals.



Triangles amorosos o amors prohibits?


Cap! No puc amb aquestes coses. Puc aguantar una mica de romanç a una novel·la, però del de tota la vida, el clàssic. Res de triangles amorosos ni amors prohibits.


*


I bé lectors, fins aquí el Book Tag definitiu.

Espero que us hagi agradat, ara us toca a vosaltres fer aquest Book Tag, que si us haveu llegit l'entrada sencera, esteu nominats a fer-ho!

Si el feu, això sí, no s'oblideu de fer-m'ho saber, així puc passar-me a veure-ho al vostre blog!


Au, ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dijous, 7 de gener de 2016

Lingüística | Sobre els accents, els parlars i els dialectes



Ahir per la nit vaig tornar de les meves vacances de Nadal. En tan poc temps, he estat a Barcelona, a Tarragona i ara, de nou, a Lleida. Se'm fa tant estrany escoltar el català que es parla aquí ara, tot i haver-lo estat escoltant durant quasi vuit anys ja. Però en un parell de setmanetes ja estaré acostumat de nou, suposo. 

Avui, de fet, us vinc a parlar sobre això mateix, sobre els diferents parlars, accents i dialectes del català.





Estant a Barcelona, vaig aprofitar per veure alguns antics companys i amics. Una amiga em va dir que, parlant castellà, se'm notava una mica d'accent català. No és res d'estranyar, ja que abans només parlava català a l'escola i amb un parell d'amics i coneguts i usava el castellà en la resta de casos, però des de que visc a Lleida, el rol d'aquestes llengües s'ha capgirat completament. Però bé, aquí no hi puc fer res.

El cas es que en una d'aquestes que un bon amic, amb qui parlo en català, me diu "Ostres tio, a veure si t'aclares i parles bé d'una vegada!", jo li vaig preguntar que a què es referia i em va dir que jo parlava a vegades amb accent de Barcelona i a vegades amb accent de Lleida, i que havia de ser més "regular" a l'hora de parlar. 

Si jo visqués a Tarragona, potser el meu accent no hauria canviat tant des de que me ne'n vaig anar de Barcelona. Però no, he estat vivint a Lleida i, sincerament, ja us dic jo que el català de Lleida i el de Barcelona, el català oriental i l'occidental, són força diferents. 
¿Resultat? Doncs es veu que he acabat parlant una mena de popurri d'ambdós dialectes, i no m'havia donat compte fins ara.

En part, és la cosa més normal del món i no és res dolent, però per l'altra part, quan va sortir aquest tema a la conversa, jo em vaig indignar una miqueta.
Jo li explicava al meu amic, qui, per cert, està estudiant filologia catalana, que si jo parlava amb una barreja de accents, volia dir que n'estava perdent un i adquirint-ne un altre: estava perdent l'accent barceloní i n'estava adquirint el lleidatà. 

Tot i que això no sigui res dolent, jo li deia al meu amic que em preocupava arribar al punt de perdre totalment l'accent de Barcelona. Sóc de l'AMB i estic orgullós de ser d'on sóc, i considero que, si perdés el meu accent original, perdria una part de mi mateix i del meu passat (que tampoc és tan passat). I ja sé que això pot sonar extrany o ridícul, però és la meva opinió al respecte. 

Total, que a partir d'aleshores vaig reflexionar una mica i em vaig proposar a mi mateix un repte per aquest nou any 2016. I mira que jo no solc fer propòsits d'any nou! 
Aquest repte és, ni més ni menys, que mantenir viu el meu barceloní, que estava desapareixent de mica en mica. Això sí, sense perdre aquells bonics matissos que he adquirit del lleidatà o del tarragoní. 



La vocal neutra (anglés: schwa sound), la nostra amiga que mai es deixa veure per occident

Aviam, ara parlaré una mica sobre les diferències dialectals perque hi ha barcelonins que mai hauran sentit un pagés de Lleida parlar lleidatà pur i dur, igual que hi haurà lleidatans que mai hauran sentit parlar el genuí barceloní que parlen els avis que porten tota la seva vida a Barcelona. 
I no hi ha res de dolent en això, però crec que és bonic aprendre sobre formes de parlar diferents a la teva.


El català de Barcelona 


Un dels mites més comuns a Lleida sobre el català de Barcelona és que parlen amb la "a". 

A veure, això és tan fals com cert. M'explico: a Barcelona trobem bàsicament dos varietats: el parlar xava i el dialecte barceloní, i em sap molt de greu quan la gent confón l'un per l'altre.

El parlar xava és el català que parla la gent aplicant-hi normes gramaticals, fonètiques i de sintaxi del castellà. És aquell català on no es diferencien les vocals obertes de les tancades i on tampoc existeix una vocal neutra, que és remplaçada per el so [a]. 

El dialecte barceloní, per una altra banda, és només una varietat del català oriental central. 

El que el caracteritza a nivell fonètic, principalment, és la neutralització de [a], [e] i [ɛ] àtons en la vocal neutra [ə] (a vegades, en un so més obert, [ɐ]) i del tancament de [o] i [ɔ] àtons en [u]. A vegades, el so neutre desapareix en certs casos.

També hi és present la iodització, que és la pronúncia de [j] per [ʎ] (per exemple, "ceia" per cella), així com també l'ensordiment de [ʤ] en [ʧ] (per exemple, "platxa" per platja). 

A nivell gramatical, destaca l'ús de vem/veu per vam/vau, dugues/dos per dues, nosatres/vosatres per nosaltres/vosaltres, coneixo per conecfagi/fagis/fagi per faci/facis/faci o erets per eres

També l'ús molt freqüent dels pronoms els-hi i lis (aquest últim molt vulgar, però molt estès), així com també el reforçament de nos i us amb una vocal neutra: ens e sap greu o us e surt.

Aquests, doncs, serien alguns dels trets més comuns del dialecte, tot i haver-ne més.


També es sol dir per Lleida que l'accent barceloní sona molt "pijo". Amb això ja no sabria que dir, però crec que ja depèn de la persona en si. 
A mí, per exemple, el català de Gràcia em pot sonar més pijo que el de Sants (sense intenció d'ofendre a ningú).



El català de Lleida


Bé, després de tants anys vivint aquí, crec que seré capaç de parlar sobre "lo" lleidatà. 

Allò de que a Lleida es parla amb la "e", us puc assegurar que és cert, però no sempre tampoc. 

Pronuncien la majoria de terminacions en -a com una [ɛ] la gran part de vegades. Menys sovint, però, com una [e].  Per exemple, diuen deie per deia, menje per menja o case per casa.

Les vocals obertes i tancades difereixen, moltes vegades, de les del català oriental. Per exemple, trobem v[e]ure per v[ɛ]ure, d[ɔ]s per d[o]s,  r[ɛ]i per r[e]i o fl[ɔ]r per fl[o]r.

Quan hi ha [o] o [ɔ] àtons, aquests sons no es tanquen en [u] com en el barceloní, però m'he fixat que moltes vegades és tanquen en [o] (però no sempre). També es pronuncia la "i" del dígraf "ix".  

La vocal neutra no existeix. A tal punt, que a les escoles i als instituts no s'ensenya, tot i que als llibres de text hi apareixi. 

En quant al vocabulari, hi ha moltes diferències respecte del barceloní. A Lleida trobem que diuen panís per blat de moro, tros per hort, fenya per feina, padrí/padrina per avi/àviaxiquet per noi/vailet o farigola per timó

Algunes formes verbals també canvien la desinència, com per exemple faiga per faci, sàpiga per sàpigui o cantae (bastant vulgar) per cantava

A més, una cosa curiosa que trobo del lleidatà és el tema del "lo". Molta gent a Lleida mateix és pensa que aquesta paraula és una cosa molt lleidatana, però el cas és que a Barcelona també es fa servir moltíssim. Això sí, a Barcelona pronunciat com l[u] i a Lleida, com l[o]. La particularitat lleidatana d'aquest mot és, però, el seu ús com a reemplaçament del determinant d'alguns mots masculins, com per exemple lo cotxe per el cotxe o lo Pau per el/en Pau.





Com a curiositat, això sí, mentre que podria (més o menys) diferenciar quan algú és de Sants o és de Pedralbes, per exemple, encara no podria diferenciar quan algú és de Lleida ciutat o és de Sant Martí de Maldà, per una altra banda.

*


I bé, per acabar, us deixo un vídeo molt divertit del Polònia en relació al tema:



Ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 2 de gener de 2016

Història | L'Abans de Gavà, recull gràfic 1966-1985



Primera entrada de l'any! 


L'Abans de Gavà, recull gràfic 1966-1985 és el segon volum de Gavà de la col·lecció L'Abans (el primer va ser el recull gràfic 1880-1965, de Mireia Valentí) fet per Amaia Bordas i Vanessa Rodríguez. 



L'altre dia estava per Gavà i, per causalitat, em vaig enterar de l'existència d'aquest llibre tan meravellós que va captar la meva atenció a l'instant. 

Sincerament, com he pogut viure sense conèixer-lo? Com???

Suposo que no cal que us digui perquè m'emociona tant aquest llibre, oi? Vull dir, sóc gavanenc i m'encanta la història, sobretot del meu poble. Per mi, aquest recull gràfic no té preu, és simplement magnífic. 

L'objectiu d'aquest llibre és passar per la història de Gavà gràficament, amb un recull d'un miler de fotografies aproximadament. Té 824 pàgines i és de tapa dura. Es ven en fascicles setmanals (n'hi ha 50 en total) per 2'95€ des del 2 d'octubre de 2015, però també estarà a la venda en format llibre a partir del 2 de setembre d'aquest any. 

Us deixo un vídeo de Gavà Televisió perque us informeu una mica (dura quasi tres minuts, no és llarg):




Jo m'he comprat ja el fascicle número 13, però tinc pensat comprar-me els anteriors al meu quiosc preferit un altre dia (llavors estava tancat i vaig haver d'anar a la quinta forca a buscar un quiosc obert, aleshores havia de fer cua i no volia tampoc fer desquiciar als que anaven al darrere meu, després d'esperar jo uns deu minuts) i, a més, també he de demanar la coberta i el fascicle de presentació, aviam si encara hi sóc a temps de tenir-lo.

Gent, no podeu imaginar-se com em motiva aixó. Tinc unes ganes de tenir-lo complet ja!

Aquí us n'he fet un parell de fotos per feu-se una idea:

   





També me'n vaig fer amb un folleto informatiu sobre el llibre:

   




Si voleu veure les primeres pàgines del llibre, gràcies a l'editorial Efadós, aquí us les deixo:



I bé, no em queda res més a dir-vos que, sigueu o no de Gavà, no dubteu en compar L'Abans de Gavà!

Si us interessa, el venen als quioscos i a les llibreries de Gavà (cada divendres en surt un nou fascicle), però si no sou de Gavà i us interessa, us podeu subscriure per rebre-ho per correu al telèfon 93 673 12 12.


Au, ens llegim!

Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<