El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dilluns, 21 de març de 2016

Ressenya literària | Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


  Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


"...allò no era cap pagament ni cap benedicció.
Era la clau de l'infern."




I així, arribat el 23 d'abril, els presos de la galeria van tornar a mirar-se en David Martín, que jeia a l'ombra de la seva cel·la amb els ulls tancats, i li van demanar que els expliqués una història amb la qual espantés el tedi. "Us explicaré una història", va dir ell. "Una història de llibres, de dracs i de roses, com mana la data, però sobretot una història d'ombres i cendra, com manen els temps ..."

(Dels fragments perduts de 'El Presoner del Cel')




Rosa de Foc és un relat escrit pel famós autor espanyol Carlos Ruiz Zafón.

Situat a l'època de la Inquisició espanyola al segle XV, "Rosa de Foc" explica la història dels orígens de la misteriosa biblioteca, el Cementiri dels Llibres Oblidats, que es troba al cor de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón L'Ombra del Vent, El Joc de l'àngel i El Presoner del Cel.

El relat es divideix en 7 capítols i té 18 pàgines.



Fitxa del llibre

Títol: Rosa de Foc
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Vintage Español
Gènere: Relat / Històrica / Fantàstica
Any: 2012
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-0-345-80477-8





Sobre el llibre

Rosa de Foc va ser un regal de Carlos Ruiz Zafón per Sant Jordi i el Dia del Llibre el 2012 publicat a la revista Magazine i Diario Ibiza.


Es tracta d'un conte curt que relata l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats, aquest lloc tan especial que apareix a les novel·les de l'autor.

La història es desenvolupa principalment a la Barcelona de l'any 1454. En aquesta època, Catalunya estava sumida en una gran crisi provocada per una crisi de subsistència i una crisi demogràfica causada per la Pesta Negra del segle passat, a més de problemes financers generats per l'endeutament de les institucions públiques.

Ens trobem en una ciutat que es recupera a poc a poc d'una mortal plaga de febre que s'havia estès per tota Barcelona a l'hivern. Una nau és trobada a la deriva amb un únic supervivent, Edmond de Luna, qui porta amb si un quadern escrit en una altra llengua.

El quadern serà lliurat al capellà Jorge de León, qui ordenarà a Raimundo Sempere que l'hi tradueixi, desvetllant la història d'Edmond de Lluna, el creador de laberints.



Opinió personal 

Malgrat ser tan un conte tan curt, l'autor aconsegueix narrar l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats d'una manera genial.

Com en altres obres de l'autor, ens trobem amb elements molt variats. D'una banda tenim el marc historico-social i, per l'altra, tenim aventura i elements fantàstics. Tot això fa del conte una obra molt completa.

L'estil narratiu és sublim. Està molt ben cuidat. És únic. Suposo que si us heu llegit alguna cosa d'aquest autor ja m'entendreu.

Com es tracta d'una història bastant curta, els personatges no pateixen cap tipus d'evolució, és a dir, estan "plans". Tot i així, m'han agradat, sobretot Jorge de León, personatge que definiria com cobdícia pura. I, com no, tanta cobdícia no acaba en res de bo.

En conclusió, aquest petit relat de Carlos Ruiz Zafón m'ha encantat i us recomano llegir-vos-ho, tant si us heu llegit ja alguna de les obres de l'autor, com si encara no ho heu fet.


10/10





Enllaços d'interès 


  • Llegeix el conte a LaVanguardia [x]
  • Descarrega la versió del llibre per a Kindle a Amazon (és gratis) [x]
  • Espai web de Carlos Ruiz Zafón [x]


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

0 comments:

Publica un comentari a l'entrada

Si no et vols perdre res

>> <<