El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dimarts, 7 de juny de 2016

Ressenya literària | Passatge de les Ombres, d'Arnaldur Indriðason


 Passatge de les Ombres, d'Arnaldur Indriðason


- Però us fa falta defensa militar. No teniu Exèrcit.
- El que necessitem és neutralitat. Un exèrcit no hi pinta res, aquí.



Avisats per una inquilina preocupada perquè un dels seus veïns fa temps que no dóna senyals de vida, dos policies troben el cadàver d 'un ancià al llit. L' anàlisi forense dictamina que l 'han asfixiat i l 'escorcoll de l 'habitatge fa descobrir retalls de diari sobre una noia que al 1944 va ser escanyada i el cos de la qual va ser dipositat al darrere del Teatre de Reykjavík. Pot ser que les dues morts estiguin relacionades, malgrat les sis dècades que les separen?




1944, finals de la Segona Guerra Mundial. Islàndia, país neutral en la guerra, va ser ocupada quatre anys abans per les tropes britàniques (Operació Fork). Els membres del bàndol dels Aliats volien impedir l'ocupació nazi del país, situat en un punt estratègic entre Europa i Amèrica. El 1941, l'ocupació d'Islàndia passaria a mans de les tropes nord-americanes, ja que la Gran Bretanya necessitava les seves unitats. L'arribada dels militars al país suposa que moltes noies islandeses es trobéssin en la "situació"; és a dir, les joves es veien implicades en relacions amoroses amb els militars de forma clandestina.

És una d'aquestes joves que es troba a la "situació" junta amb el seu amant qui descobreixen, en una de les seves escapades amoroses, darrere del Teatre Nacional el cos d'una noia que ha estat estrangulada.

Flóvent, un membre de la Policia Judicial de Reykjavík, i Thorston, un canadenc destinat a la Policia Judicial, s'encarreguen d'investigar els fets, cosa que els portarà a indagar sobre el passat de la jove, qui, pel que sembla, va ser víctima d'una violació i es va veure obligada a avortar. Els detectius arriben a descobrir que potser l'assassinat està relacionat amb un altre cas, ocorregut al nord d'Islàndia fa tres anys, d'una jove que va patir la mateixa desgràcia però que el seu cos mai el van trobar.

Sis dècades més tard, en l'actualitat, la policia entra a l'apartament d'un home de noranta anys, alertats per la seva veïna, a qui li preocupa no haver-lo vist des de fa dies. En el seu mateix llit, com si estigués dormint plàcidament, troben el cos sense vida de l'home. Després de l'autòpsia, es descobreix que es tracta d'un assassinat per asfíxia. Inspeccionen el seu pis i l'únic que troben són uns retalls d'un diari que parlen sobre el cos d'una jove estrangulada trobat darrere del Teatre Nacional en temps de guerra. Konrað, ja retirat del seu ofici, decideix ajudar a la policia i investigar el cas.





Sobre l'autor i la seva obra

Arnaldur Indriðason (Reykjavík, 1961) és historiador, periodista i escriptor. Va treballar durant vint anys per a Morgunblaðið, el diari més important d'Islàndia.

El 1997 va publicar la seva primera novel·la, Fills de la pols (Synir duftsins), la primera de la sèrie del Detectiu Erlendur Sveinsson. Fins al 2016, ha escrit 15 novel·les pertanyents a la sèrie del Detectiu Erlendur i unes altres 5 novel·les independents. El 2006, la seva novel·la Las Marismas (Mýrin) va ser portada a la gran pantalla, a mans del director Baltasar Kormátur.

En 2013 va escriure Passatge de les Ombres (Skuggasund), novel·la que es va dur aquell mateix any el VII Premi RBA de Novel·la Negra.



Fitxa del llibre

Títol: Passatge de les Ombres
Títol original: Skuggasund
Autor: Arnaldur Indriðason
Editorial: RBA
Gènere: Novel·la Negra
Any: 2013
Idioma: Espanyol
Idioma original: Islandés
ISBN: 978-84-9056-048-8





Opinió personal 

Una novel·la negra impecable, que narra dues trames que ocorren en temps diferents i que, a poc a poc, es van entrellaçant d'una manera magistral. No només l'evolució dels seus dos fils principals fan d'aquesta novel·la una gran obra, sinó que el que realment la marca, la fa única i genial, és el marc històric en què es desenvolupen els fets.

La contextualització de la novel·la és el que més m'ha agradat. En aquest aspecte, crec que no m'equivoco si resumeixo el llibre amb una única frase: La situació de la dona islandesa durant la Segona Guerra Mundial. Tot gira al voltant d'això. Òbviament, també ens trobem amb altres elements que no tenen res a veure, com és la invasió d'Islàndia per les tropes nord-americanes o la proclamació de la República. Són temes, però, que no tenen tant de pes (o no se'ls dóna tanta importància) com el masclisme, la violència de gènere, la "situació" o l'avortament, per exemple.
La contextualització, el marc historico-social, repeteixo, ha estat el que més m'ha agradat de Passatge de les Ombres.

A partir de les investigacions d'en Flóvent i d'en Thorston i d'en Konrað, anem coneixent a diversos personatges, cadascun únic, amb la seva personalitat ben definida, amb els quals, independentment de com ajudin o deixin d'ajudar en les investigacions, podrem veure i comprendre la situació que es va arribar a viure a Islàndia a finals de la Segona Guerra Mundial, fins que es va proclamar la República (el 17 de juny de 1944). Personatges tan ben retratats, tan humans, que ens ajuden a comprendre el passat.

En relació a les trames principals, també he de dir que m'han semblat genials. Només començar la novel·la, ja se'ns presenten dos misteriosos casos que enganxen, que ens deixen amb ganes de saber més amb cada pàgina que passa. A més, el ritme ràpid al que avancen les investigacions i els diàlegs fluids i directes agilitzen la lectura.
Això sí, no és fins ja ben avançada la història, que l'únic que tindrem serà la informació de què disposin els nostres detectius; amb això vull dir que aquesta no és una novel·la on el lector pot arribar a anticipar els fets o a resoldre el cas per si sol. Si el que busqueu és un repte per a la vostra ment i que us faci dubtar de si l'assassí és aquest o si és aquell, no us recomano Passatge de les Ombres. (En aquest cas, d'aquest autor us recomano llegir Hipotèrmia)
Si, d'altra banda, el que busqueu és una bona novel·la negra nòrdica amb la qual gaudir del misteri i de la intriga d'una manera diferent, llegir Passatge de les Ombres és una obligació.

Pel que fa a la narració, aquesta és, com en altres obres que he llegit de l'autor, seca i directa. Molt freda, cosa que contrasta d'una manera bestial amb la humanitat, la "calidesa" dels personatges. A més, aquesta fredor de l'autor en narrar la història contribueix a com se'ns presenten aquells temps de guerra, foscos, en la incertesa, en la tristesa i la preocupació.

Per acabar, només em queda tornar a repetir tot el que m'ha agradat el llibre i les enormes ganes de llegir més novel·les de l'Arnaldur que m'han quedat després d'acabar Passatge de les Ombres. Sense cap dubte, una gran novel·la.


10/10


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Si no et vols perdre res

>> <<