El Sotabosc

El meu racó en català

Afegeix-me!

Busca alguna cosa!

dissabte, 26 de març de 2016

UTAU | Llista de sons (o Reclist) per a un UTAU català



He creat una reclist o llista de sons per a fer un UTAU en català (la llista no és compatible amb Oremo).


La llista crec que és bastant fàcil d'entendre, però hi ha un parell de coses que voldria comentar:
  • Símbol a UTAU es refereix a com s'escriu el so al programa.
  • Símbol a Windows es refereix a com s'han de guardar els arxius WAV. Alguns sons tenen s'escriuen diferent perquè Windows no diferencia entre minúscules i majúscules.
  • La pronúncia dels exemples és (o hauria de ser) la del català central.
  • Hi ha un parell de sons (A i v) que són opcionals, ja que es tracta de sons que apareixen a certes variacions regionals. 
La llista la he dissenyat per a crear un UTAU que canti en català estàndard. Si voleu fer-lo cantar en el vostre dialecte, hi haurà sons que sobraran (com per exemple el so de la vocal neutra en el dialecte nord-occidental). 

La llista sencera (amb els dos sons opcionals) cobreix quasi tots els sons de totes les variacions de la llengua. Només hi falta el so [h], però, per cobrir la paraula halar, però al ser un cas tan puntual he decidit no afegir-lo.



Espero que us agradi la llista i a veure si us animeu i graveu un UTAU que pugui cantar en català! 




Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dilluns, 21 de març de 2016

Ressenya literària | Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


  Rosa de Foc, de Carlos Ruiz Zafón


"...allò no era cap pagament ni cap benedicció.
Era la clau de l'infern."




I així, arribat el 23 d'abril, els presos de la galeria van tornar a mirar-se en David Martín, que jeia a l'ombra de la seva cel·la amb els ulls tancats, i li van demanar que els expliqués una història amb la qual espantés el tedi. "Us explicaré una història", va dir ell. "Una història de llibres, de dracs i de roses, com mana la data, però sobretot una història d'ombres i cendra, com manen els temps ..."

(Dels fragments perduts de 'El Presoner del Cel')




Rosa de Foc és un relat escrit pel famós autor espanyol Carlos Ruiz Zafón.

Situat a l'època de la Inquisició espanyola al segle XV, "Rosa de Foc" explica la història dels orígens de la misteriosa biblioteca, el Cementiri dels Llibres Oblidats, que es troba al cor de les novel·les de Carlos Ruiz Zafón L'Ombra del Vent, El Joc de l'àngel i El Presoner del Cel.

El relat es divideix en 7 capítols i té 18 pàgines.



Fitxa del llibre

Títol: Rosa de Foc
Autor: Carlos Ruiz Zafón
Editorial: Vintage Español
Gènere: Relat / Històrica / Fantàstica
Any: 2012
Idioma: Espanyol
ISBN: 978-0-345-80477-8





Sobre el llibre

Rosa de Foc va ser un regal de Carlos Ruiz Zafón per Sant Jordi i el Dia del Llibre el 2012 publicat a la revista Magazine i Diario Ibiza.


Es tracta d'un conte curt que relata l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats, aquest lloc tan especial que apareix a les novel·les de l'autor.

La història es desenvolupa principalment a la Barcelona de l'any 1454. En aquesta època, Catalunya estava sumida en una gran crisi provocada per una crisi de subsistència i una crisi demogràfica causada per la Pesta Negra del segle passat, a més de problemes financers generats per l'endeutament de les institucions públiques.

Ens trobem en una ciutat que es recupera a poc a poc d'una mortal plaga de febre que s'havia estès per tota Barcelona a l'hivern. Una nau és trobada a la deriva amb un únic supervivent, Edmond de Luna, qui porta amb si un quadern escrit en una altra llengua.

El quadern serà lliurat al capellà Jorge de León, qui ordenarà a Raimundo Sempere que l'hi tradueixi, desvetllant la història d'Edmond de Lluna, el creador de laberints.



Opinió personal 

Malgrat ser tan un conte tan curt, l'autor aconsegueix narrar l'origen del Cementiri dels Llibres Oblidats d'una manera genial.

Com en altres obres de l'autor, ens trobem amb elements molt variats. D'una banda tenim el marc historico-social i, per l'altra, tenim aventura i elements fantàstics. Tot això fa del conte una obra molt completa.

L'estil narratiu és sublim. Està molt ben cuidat. És únic. Suposo que si us heu llegit alguna cosa d'aquest autor ja m'entendreu.

Com es tracta d'una història bastant curta, els personatges no pateixen cap tipus d'evolució, és a dir, estan "plans". Tot i així, m'han agradat, sobretot Jorge de León, personatge que definiria com cobdícia pura. I, com no, tanta cobdícia no acaba en res de bo.

En conclusió, aquest petit relat de Carlos Ruiz Zafón m'ha encantat i us recomano llegir-vos-ho, tant si us heu llegit ja alguna de les obres de l'autor, com si encara no ho heu fet.


10/10





Enllaços d'interès 


  • Llegeix el conte a LaVanguardia [x]
  • Descarrega la versió del llibre per a Kindle a Amazon (és gratis) [x]
  • Espai web de Carlos Ruiz Zafón [x]


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

divendres, 18 de març de 2016

Memòries | La primera vegada que vaig veure nevar a la meva ciutat



Falten pocs dies per a que entrem a la primavera, deixant enrere la meva estació de l'any preferida.

L'hivern m'agrada per dues raons: primer, perquè no fa calor i, segon, per la neu. Sobretot m'encanta la neu. 

*

La primera vegada que vaig veure nevar és una cosa que mai oblidaré. Era una tarda de desembre de l'any 2001 i els meus pares havien agafat vacances. Estàvem tots a casa quan a mi se'm va ocórrer sortir al balcó. Llavors vaig poder veure com queien flocs de neu que es quedaven al terra. Ràpidament, vaig avisar a mon pare i vam agafar les jaquetes per a sortir al carrer. 

Anàvem el meu pare, el meu germà i jo pel carrer, el cel estava fosc i els fanals de la ciutat ens il·luminaven mentre la neu ens mullava l'esquena, tot i portar paraigües. Recordo com les faroles i els cotxes estaven gel·lats, la calçada estava tota molla i la vorera estava plena d'un gel que quan el trepitjaves es desfeia. No semblava la mateixa ciutat de sempre, era com veure-ho tot des d'una perspectiva diferent a l'habitual, una perspectiva bastant maca, la veritat.

No hi havia gaire gent pels carrers, i els que hi havia eren majoritàriament nens i nenes joves, com jo, amb els seus pares. A mesura que caminàvem, allunyant-nos de la Plaça Catalunya, la neu començava a caure junt amb pluja. La neu no es quedava gaire al terra ja, però encara hi havia algun moment on tornava a caure més neu que pluja. El meu pare m'explicava que quan ell era petit també hi hagué una nevada a la ciutat, però que ell era encara massa petit i només s'enrecordava perquè l'àvia li havia explicat. 

L'endemà, l'únic rastre que quedava era el mateix rastre que queda després d'una nit de pluja: els carrers molls i fang a les voreres. Però també ens quedava el bonic record de la nit anterior; record que viurà sempre dins nostre.


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

dissabte, 5 de març de 2016

Història | Gavà durant la Guerra Civil




* 1936 *


El 1936, trobem a Bartomeu Fabrés, d'ERC, com a alcalde de Gavà, però dimiteix degut a la pressió anarcosindicalista del moment. Al setembre, el fan sortir de casa seva per a "atendre un accident" (Fabrés, a més de dedicar-se a la política era metge de professió), però en realitat es tractava d'un parany per a assassinar-lo. Va ser trobat mort el 12 de setembre.

Van aparèixer comitès armats que "controlaven" la població i va començar una repressió d'aquells d'ideologia catòlica-conservadora per part dels milicians. Les primeres accions van ser en contra l'església: s'eliminaren els capellans, es deixà de fer misa els diumenges i, fins i tot, es cremà l'església. Es perseguien als dirigents conservadors, d'entre els quals trobem a Salvador Lluch Viñals, que va ser atrapat a Barcelona el 29 de juliol i a qui el Comitè de Milícies Antifeixistes li confiscà la Torre Lluch.

Fotografia de la Torre Luch en els anys 30

L'ajuntament de Gavà també va ser ocupat i els milicians es van fer amb el control del poble. Es podien veure pels carrers de Gavà als milicians armats, que es podien enduur a qui volguéssin per assassinar-lo si ells pensaven que podia ser feixista.

Al 20 de juliol hi hagué una vaga general de treballadors que durà fins al 23; En tornar al seu treball, molts treballadors s'adonarien de que els seus amos havien marxat.

Amb això, es va duur a terme un procés de col·lectivització amb les indústries, empreses i algunes terres, els amos de les quals havien fugit. Alguns comerços (petites botigues) juntament amb sectors dels transports, de la fusta i de la construcció també van ser col·lectivitzats. En el cas de les empresses (com la companyia Roca), se ne'n feia càrrec un comitè format per treballadors de la UGT i de la CNT.

Els amos de la Compañía Roca Radiadores van ser un dels que van fugir. Van deixar als seus treballadors continuant fent radiadors i banyeres, fins que la fàbrica va ser col·lectivitzada per la Generalitat i transformada en indústria de guerra. Fabricava municions per als republicans (feien obusos i carcasses de granades de mà, que enviarien a Barcelona per a ser completades) i, per tant, la  fàbrica es va convertir un objectiu militar per a l'exèrcit fascista.

Pel setembre, molts representants religiosos i conservadors havien desaparegut, així com també alguns polítics. Amb l'inici del nou curs escolar, la Generalitat va confiscar les escoles religioses i privades, entre elles, per exemple, la Immaculada Concepció, el Sagrat Cor així com també l'Ateneu. Es van obrir noves escoles, apostant sempre per l'educació pública i laica, com és el cas de l'Escola Municipal Ignasi Iglesias, per exemple.

La festa major d'hivern (així com també la d'estiu) i Nadal no es van celebrar aquest any a Gavà degut a la repressió que hi havia cap a la religió.


Vista aèria de Gavà l'any 1937


* 1937 *


El 1937, van començar els bombardejos a la ciutat de Barcelona, per part, bàsicament, de l'aviació italiana, però també dels alemanys i de l'aviació franquista.
Mentre que aquests bombardejos permetien assajar noves tècniques d'atac, d'una banda, es creava un terror constant entre la població; i, per altra, les famílies dels soldats que eren al front lluitant eren atacades, cosa que els desmoralitzava.

Quan bombardejaven Barcelona, hi havien gavanencs que se n'anaven al Pont dels Rierals a presenciar els fets. Quan els avions marxaven i les llums de la ciutat de Barcelona tornaven, la gent ja es retirava.

A Gavà, també es deixaven veure avions que vigilaven la zona. Per motius evidents, sobrevolaven la major part de vegades per damunt de la Roca.

Roca, sabent que ara s'havia convertit en un objectiu militar, demana plànols a l'ajuntament de Barcelona per a la construcció d'un refugi. Actualment, es té constància de que a Gavà hi van haver cinc refugis, dels quals dos estan conservats. Els refugis conservats són el de la rambla Salvador Lluch i el del carrer Centre; els refugis no conservats són el de Serra i Balet, el del carrer de Santa Teresa i el del carrer d'Àngel Guimerà.

Cal destacar el refugi de la rambla, que va ser construit pels mateixos treballadors de Roca. Ocupa la part central de Rambla, des de l'estació del ferrocarril fins a la carretera de Santa Creu de Calafell. Té 124 metres de llargada, 2 metres d'amplada i 2 metres i mig d'alçada. Tant la coberta com les parets les van fer amb formigó, a diferència d'altres refugis de la ciutat on, per exemple, van fer servir totxana per a la coberta. Disposava de tres entrades.


Refugi antiaeri de la Rambla


* 1938 *


Durant la primavera del 1938, Franco preparava la batalla de l'Ebre (que es duria terme el juliol del 1938) i va manar atacar a la retaguardia dels republicans. Van augmentar els bombardejos a Barcelona i va ser llavors quan Gavà va patir el primer bombardeig.

El dia 16 de març de 1938, Gavà fou bombardejat per primer cop. Van morir deu civils, set de Gavà i tres de la masia de Can Sellarès, de Viladecans. Posteriorment, la ciutat va ser bombardejada més cops: el 30 de juny, el 4 de juliol, el 6 de novembre i el 3 de desembre. En total, va haver-hi un saldo de 16 morts.

* 1939 *


El 24 de gener de 1939, les tropes franquiestes entren a Gavà per la Rambla. Quan aquestes desocuparen la Rambla per a dirigir-se a Viladecans, els gavanencs i gavanenques sortien al carrer a "celebrar" que la guerra s'havia acabat.

Barcelona fou ocupada dies més tard i l'1 d'abril s'acabaria aquest període conegut com la Guerra Civil Espanyola.


Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Notícies | Contes de Mitjanit ja està a Wattpad



Fa temps ja, que tinc Wattpad, però mai el feia servir i només havia publicat el meu recull de relats en castellà "La sociedad de Las Letras Perfectas y otros relatos".

Fa poc dies, que em vaig decidir a actualitzar-ho i començar a pujar també altres dels meus escrits. D'entre els que he pujat, s'hi troba la sèrie "Contes de Mitjanit" en català.

A mesura vagi escrivint nous relats de la sèrie i els tradueixi al català, també els pujaré a Wattpad. Així que us animo a donar-li un cop d'ull!




Comparteix això:    Facebook Twitter Google+

Si no et vols perdre res

>> <<